El vestit que simbolitza la lluita de les dones d'Ontinyent per desfilar en els Moros i Cristians

L'any 1988 el periodista Josep Antoni Molla d'Ontinyent escrivia en la premsa que tres dones havien sigut expulsades per desfilar en l'Entrada d'una comparsa dels Moros i Cristians. Aquell any les dones van decidir eixir en l'Entrada infiltrades. Però va ser l'últim en què es van amagar.

El programa Tresors amb història ha retut el seu xicotet homenatge a LES dones que l'any 1988 van començar a remoure els fonaments de la festa dels Moros i Cristians d'Ontinyent. La historiadora de l'Art Irene Ballester ha parlat amb Marian Tortosa, una de les protagonistes d'aquella fita històrica.

Aquell gest, decisió d'un grup de dones, va marcar un abans i un després en les festes d'Ontinyent. Com a conseqüència l'any següent les dones ja van poder desfilar en l'Entrada de Moros i Cristians. Ho van fer en la mateixa comparsa que un any abans abandonaven, en ser assenyalades per alguns responsables de la festa.

Aquell any (1988) les dones van decidir eixir en l'Entrada infiltrades. Però va ser l'últim en què s'hi van amagar

Com ha recordat Marian Tortosa a l'equip del programa Tresors amb història, tot va començar quan en 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola. "En aquell moment hi havia unes persones molt reivindicatives a Ontinyent. Van començar a aparéixer cartells per la ciutat que deien: 'Per què la dona en festes no?'".

Un grup de dones s'hi van voler assessorar. Van acudir a parlar amb un advocat. El mateix que en aquell moment era el president de les festes. "I en llegir la Constitució Espanyola (l'advocat) ens va dir: 'vosaltres teniu el dret d'eixir'", ha relatat emocionada Marian Tortosa.

Marian ha continuat el relat dient: "El meu marit em va dir: 'hi ha vestits per a dones. Si voleu eixir nosaltres, a l'esquadra, hi estem d'acord'. Però jo ho vaig pensar bé i em vaig dir: 'No. Jo vull eixir amb la cara ben alta i que tot el món sàpia que soc Marian Tortosa'". Era l'any 1988.

Marian aquell any no va eixir, això no obstant, sí que ho van fer algunes de les seues amigues, que van decidir eixir infiltrades. "Van eixir vestides i amb ulleres de sol, mig camuflades, perquè la gent no sabera que érem dones. I quan començà l'Entrada, el vicepresident de les festes es va acostar al meu home i li va dir: 'Paco, a mi m'han dit que ací hi ha dones'."

En sentir-se incomodades, "en un moment donat elles van decidir no perjudicar l'Entrada d'aquella comparsa i se'n van eixir. Va ser un gran disgust. I la comparsa va decidir que l'any següent eixirien dones. Va ser el 1989 quan per primera vegada hi vam poder desfilar", ha explicat Marian Tortosa.

Marian ha reconegut davant d'Irene Ballester, de l'equip de Tresors amb història, que ha tingut "dies molt bonics" a la seua vida, "però reconec que aquell dia va ser un. Des que vam començar (l'Entrada) fins al final, tot el poble es va posar en peu aplaudint. Vam sentir que trencàvem un mur".

"Un vestit que forma part de la història per la igualtat"

Com ha dit la historiadora de l'art a Marian, aquest gest "és un exemple de l'obertura i dels avanços de les dones". Tot i que encara hi ha reticències en altres festes a la Comunitat Valenciana, segons Ballester. Des d'aquell any, les dones han pogut desfilar amb aquest vestit. Un vestit que forma part de la història per la igualtat i que des d'ara també estarà en l'exposició de Tresors amb història.

Una història que continua emocionant les generacions presents. Només cal llegir els comentaris en Facebook que aquest reportatge ha generat. Entre els quals hi ha els de les orgulloses filles de Marian, Ana i Mabel, i els del seu nebot, Francisco.