Viatgem a la Roma dels Borja, una dinastia que recorda a 'Joc de trons'
Els Borja van protagonitzar una època de crims, crueltat i terror on va arribar al màxim grau de depravació
La Roma dels segles XV i XVI va ser testimoni d'innumerables fets relacionats amb els Borja, com ara el nomenament dels dos papes valencians, Calixt III (1455) i Alexandre VI (1492), i l'ascens a la regència dels jesuïtes de sant Francesc de Borja. Roma és la ciutat on, a més, moren els tres.
És a Roma on el llinatge dels Borja s'expandeix als estrats eclesiàstics i administratius del Vaticà, on tenen lloc les dues noces de Lucrècia de Borja i on succeeixen els assassinats de Joan de Borja, segon duc de Gandia; d'Alfons d'Aragó, marit de Lucrècia, i els múltiples actes delictius atribuïts a Cèsar de Borja.
Els Borja van protagonitzar una època de crims, crueltat i terror on es va arribar al màxim grau de depravació.
Els membres més destacats van ser: el papa llibertí Alexandre, entregat als plaers més menyspreables al Vaticà, Lucrècia de Borja i l'assassí i botxí Cèsar de Borja.
Va ser Lucrècia qui va ajudar la família a aconseguir els objectius que pretenia. Ella va portar el cognom Borja tan lluny i tan alt pel que fa al temor i menyspreu.
L’empremta dels Borja a Roma
1. Apartaments Borja
Alexandre VI va reestructurar aquests espais al cor del Palau Vaticà per a ús propi. El valencià Roderic de Borja, que va ser triat papa, després de la mort d'Innocenci VIII, amb el nom d'Alexandre VI, vincula el seu nom a aquesta part dels estatges vaticans que van ser usats durant el seu pontificat (1492-1503).
2. Castell de Sant'Angelo
Alexandre VI, que en va realitzar diverses reformes, el va utilitzar com a presó i com a refugi personal.
Aquesta imponent fortalesa té el seu origen en el mausoleu que l'emperador Adrià va manar construir per a ell i la seua família l'any 135.
A la planta baixa, hi ha un extens lapidari d'Alexandre VI, papa que va dur a terme diverses millores al conjunt defensiu: va manar construir els quatre baluards pentagonals i el fossat. A més, va embellir el castell amb jardins i fonts.
El mateix Alexandre VI va fer ús de la funció defensiva del castell l’any 1494 per a refugiar-se durant la invasió de Roma per part de les tropes de Carles VIII de França. De la mateixa manera, Cèsar de Borja es va recloure al recinte diverses vegades després de la mort del seu pare per a salvaguardar la família de les ires dels seus enemics.
La història del castell està repleta d'il·lustres presoners i presoneres, un bon nombre dels quals no en va eixir amb vida.
3. Escalinata dels Borja
La part superior conserva el balcó de la residència de Vannozza Cattanei, amant d'Alexandre VI.
Aquesta escalinata, que comunica Via Cavour amb la plaça de San Pietro in Vincoli, forma part d'un edifici on Vannozza Cattanei tenia la seua residència, propietat de Roderic de Borja.
Conten que, des del balcó, que encara hui es pot ataüllar, Vannozza Cattanei, amant de Roderic de Borja i mare de Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré, veia passar les comitives i celebracions en les quals participava la seua família.
Amb el temps, algunes dependències de l'edifici van passar a formar part de l'actual església de San Francesco. La torre del palau es va convertir en l'actual campanar.
4. Piazza Navona
És un dels entorns urbans més espectaculars i característics de la Roma barroca. La plaça està delimitada pels edificis que es van alçar sobre les restes d’un antic estadi, del qual, hui en dia, encara es conserven la forma i les dimensions. La forma original de la plaça actual imita fidelment el perímetre de l'antiga construcció.
Com sabem, la plaça ha sigut durant segles teatre de festes populars, carreres i passejos, i és que el que van fer els Borja va ser potenciar-la com a centre de la vida cultural de la ciutat. De fet, Alexandre VI va oferir, en aquest escenari, la primera correguda de bous que presenciarien els romans.
5. Basílica de San Marc Evangelista
Al pòrtic es conserva la làpida sepulcral de Joan, Lucrècia i Jofré de Borja.
Està situada a la Piazza di San Marco i, al pòrtic, trobem diverses làpides paleocristianes, així com la de Vannozza Cattanei, l'amant del cardenal Roderic de Borja.
Durant el saqueig de Roma de l’any 1527, la capella on es trobaven les seues restes va ser espoliada. Només es va recuperar la làpida sepulcral que, actualment, es pot veure al pòrtic.
6. Basílica de sant Pere
A les grutes vaticanes es conserva el primitiu monument funerari de Calixt III.
Els personatges de la dinastia dels Borja no van conéixer el complex tal com ha arribat fins als nostres dies, excepte sant Francesc de Borja, que en va poder contemplar les obres.
L’empremta dels Borja en aquest lloc de referència per a la cristiandat queda limitada al primitiu monument funerari de Calixt III exposat a les grutes vaticanes. També, a una teoria artística que identificaria els rostres de la Pietat de Miquel Àngel amb els de Vannozza Cattanei i Joan de Borja, el seu fill assassinat a Roma el 14 de juny del 1497, ja que va ser Alexandre VI l'impulsor d'aquesta famosa escultura. El treball va ser encarregat al jove artista l’any 1498 pel cardenal Jean Bilhères, llegat de Carles VIII de França.
7. Basílica de santa Maria Maggiore
La basílica de santa Maria Maggiore és una de les quatre basíliques papals de Roma i l'única que ha conservat la primitiva estructura cristiana dels orígens.
Les transformacions profundes de la basílica, que fins llavors havia conservat el seu aspecte medieval, van tindre lloc entre finals del segle XVI i principis del XVII. En aquell moment es van erigir les dues grans capelles laterals, anomenades Sixtina i Paolina, i l'edifici a la dreta de la façana. El seu campanar medieval és el més alt de Roma.
El sostre es remunta a l'època d'Alexandre VI i, segons la tradició, va ser daurat amb el primer carregament d'or americà regal d'Isabel la Catòlica. Al cassetonat es poden distingir els escuts dels dos papes Borja, Calixt III i Alexandre VI.
Informació d'interés sobre Roma
Moneda: Euro.
Població: 2.857.321 habitants.
Hora: Mateix horari que a València.
Permisos: Si sou ciutadans de la Unió Europea, per a viatjar-hi, sols vos farà falta el DNI.
Pagament recomanat: No a tot arreu es pot pagar amb targeta, així que us aconsellem que porteu un poc de diners en efectiu.
El consell de Valencians al món: Reserveu l’allotjament tan prompte com tingueu les dates de viatge clares i, d’aquesta manera, trobareu opcions millors i més econòmiques.
