Amparo, setanta anys a Xile, però més valenciana que ningú: "Trobe a faltar el safrà, les llonganisses i les botifarres"

L’equip de Valencians al món, en visitar Xile, s’ha trobat amb una valenciana de les autèntiques. D’aquelles que encara que visquen a milers de quilòmetres de la seua terra, mai perden l’essència. Ella és Amparo Tarín, nascuda a Benetússer fa ara 95 anys. La valenciana ja quasi xilena ha obert les portes de sa casa a Santiago de Xile, on viu des del 29 de desembre del 1950. Amb molta il·lusió ha convidat l’equip del programa a mostrar com cada racó del seu pis és un record de vida.

“Mira! Eixe és el dia de la meua boda, el 12 octubre del 1949”. Amparo, amb el dit, li mostra tota la seua vida. Això sí, sense perdre el somriure i amb el cap molt ben assentat. La valenciana també li ha demostrat ser una bona melòmana quan li ha mostrat una caixeta de fusta on atresora cintes de casset amb tota la música que ha escoltat a casa.

Julio Iglesias i Raphael, els preferits d'Amparo

Enrique ha començat a llegir alguns dels noms de les cintes: “Paquita Rico, La voz de Concha Piquer…”. A la caixa de fusta també està Paco de Lucía i cant valencià. Però ella interromp la conversa per a dir al reporter: “A mi els que més m’agraden ara són Julio Iglesias i Raphael”. Quan Enrique li ha preguntat si Raphael ha estat a Santiago de Xile, Amparo, quasi amb sorpresa, ràpidament li respon: “Ací? Moltes vegades! Ací el volen molt", li ha aclarit. "També ha vingut El Puma. I l’altre dia saps qui va estar ací? Dyango, el fill i el net. Tots tres cantaren junts al teatre Caupolicán”, ha afegit. I com no podia ser d’una altra manera, Amparo ha volgut ballar un pasdoble amb el reporter. 

Per arribar a Amèrica, Amparo va viatjar des de Bilbao fins a Mendoza, a l’Argentina, en vaixell. El trajecte va durar 21 dies. Abans d’arribar a Xile, va viure nou anys amb el seu marit a Montevideo, a l'Uruguai. Se sent molt orgullosa de ser valenciana: “Jo ací sempre he parlat valencià. Amb el meu marit i els meus cunyats”. A les parets també ocupen un lloc destacat els seus pares, Ernesto i Eduarda. Amparo ha recordat que sa mare, Eduarda, era de Macastre i son pare tenia arrels a Castelló.

Van fer les Amèriques per culpa de la dictadura

Amparo, durant un passeig amb l'equip de Valencians al món pel barri italià, ha contat: "Nosaltres no vinguérem a Amèrica a fer fortuna, vinguérem per la dictadura. Amparo ha presentat el seu fill, Eduardo, nascut a Xile el 1963. Encara que ja fa 73 anys que viu al país, diu que és valenciana "al 100%".

Quan li pregunten què enyora de València, sense dubtar respon: "Trobe a faltar el safrà per a l'arròs, les llonganisses i les botifarres". Amparo ha protagonitzat un emotiu comiat en dir-li a l'equip un pensament molt profund: "El dia que em muiga, tinc la senyera perquè em tapen amb ella".

Pots veure el programa sencer ací: