Per què Espanya no ha participat mai en Eurovisió amb una cançó en una llengua cooficial?

Corria l'any 1968, quan Joan Manuel Serrat s'havia convertit en una icona de modernització i Espanya el va triar per a representar el nostre país en Eurovisió. Com ens comenta el crític musical Carles Gámez, "el règim volia modernitzar-se i Serrat, que havia triomfat dins de la Nova Cançó, que era jove, modern, atractiu, doncs el triaren". Però la seua proposta incloïa una cançó en català i aquest va ser el motiu perquè finalment ell no fora el representant seleccionat. Per contra, va ser Massiel la que va assistir-hi i va interpretar la mateixa cançó, però en castellà, amb la qual va triomfar en el certamen amb una primera posició. Són la cara i la creu d'una polèmica que va passar a la història i que encara hui en dia, es recorda.

El programa d'anàlisi de l'actualitat Zoom s'ha endinsat en Eurovisió i el Benidorm Fest i ha recordat el que va passar amb Serrat en la dècada dels seixanta per analitzar la polèmica de l'any passat amb Tanxugueiras. La cançó en gallec del grup no va convéncer el jurat del Benidorm Fest a pesar d'haver aconseguit més del 70% del televot i va ser Chanel finalment la guanyadora del certamen. Si Tanxungueiras hagueren cantat en castellà, n’haurien sigut les guanyadores? El periodista Borja Terán ha opinat davant les càmeres de Zoom que "el problema no era que cantaren en gallec, sinó que era una proposta que no va seduir per la tele". D'altre banda, hi ha artistes com la cantant Pasión Vega que creuen que "haurien d'haver eixit elles ara que encara estem tan enfrontats i polaritzats amb la llengua".

Dos anys ben diferents i molt distanciats en el temps, 1968 i 2022, en què el final de la història és el mateix: les cançons amb lletres en una llengua cooficial no representen Espanya en Eurovisió. En el cas de Serrat, va ser ell mateix qui va declinar anar al certamen europeu, ja que "per a ell suposava no reconéixer la gent que li havia donat suport al principi", segons ens conta el crític Carles Gámez. Qui a més afegeix que existia "una gran pressió per part, sobretot, de la societat catalana, que opinava que si Serrat ha començat i ha tingut èxit en català, per què no es podia presentar amb una cançó en català?". Després d'aquesta decisió, sembla que el cantant conegut com "el noi del Poble Sec" va estar vetat pels mitjans públics oficials, "sobretot TVE, on fins al 1974 no reapareix", remata Gámez.

Segons Carlos Gámez, el crític musical entrevistat en el Zoom dedicat a Eurovisió, "les reticències per a poder cantar sempre estaran ahí, perquè jo crec que és un dels grans problemes d'aquest país, el no reconeixement de les altres llengües". Per la seua banda, Tanxungueiras, que també han participat en aquest reportatge de Zoom, es mostren més optimistes i consideren que "estem eixint d'això, la gent jove està sentint música en català, galego i no passa res".