"Estem físicament i psicològicament esgotats": el sentiment comú de molts sanitaris valencians
El programa 'Zoom', en analitzar la sanitat valenciana, s’ha preguntat amb quins recursos treballen els nostres sanitaris i si es poden evitar les llistes d'espera
El programa Zoom ha volgut parar-se a analitzar la situació que travessen els pacients dels hospitals, i també els professionals sanitaris, així com l’administració pública. Una de les notícies d'actualitat ha obligat el programa a mirar cap a l’Hospital de la Ribera. Allí, el personal d’urgències s’ha concentrat recentment per a denunciar la saturació que pateix. Amb l’ajuda de pancartes, els professionals han denunciat que el seu servei és "urgències" i no "hospitalització". També han criticat que no tenen espai físic per a fer el treball. “No es pot permetre tindre els malalts al corredor, amb el triple de malalts del que es pot assumir, on estan tots junts, els crítics i els hospitalitzats…”, han dit a l'equip de Zoom alguns dels professionals que han participat en la concentració.
A aquest hospital de la Ribera Alta han arribat a tindre durant 24 hores un pacient al corredor, sense cap familiar amb ell, sense un bany per a poder dutxar-se o fer les seues necessitats. Han criticat que “no es tracta d’una situació puntual” i han demanat, també, “dignitat per als pacients”. Han reivindicat que la sanitat pública “no siga una arma política”.
“La vocació no justifica l’explotació”
Un dels missatges de les pancartes ho ha deixat clar: “La vocació no justifica l’explotació”. Però aquests professionals no són els únics que es queixen. A l’Hospital General de València, com ha denunciat CCOO, els pacients han arribat a estar “quatre dies en urgències abans que els traslladen a planta”.
Abans de la pandèmia a l’Hospital General atenien unes 200 urgències diàries. Hui dia ja superen les 400 urgències. “I en alguns dies quasi s’arriba a 500 casos”, ha dit una de les metgesses que ha entrevistat l’equip de Zoom. Amb el personal que tenen no poden fer front: “Estem físicament i psicològicament esgotats”. De fet, molts companys s’han de prendre ansiolítics per poder anar a treballar.
Lucía de la Puente, metgessa MIR, també ha criticat: “Més del 70% dels meus companys no tenen els descansos que es mereixen, perquè falta personal en el seu servei i… què fan?, es queden en el servei a continuar treballant”. Així, mentre que uns s'han de medicar-se per a fer front a l'estrés en el treball, altres es qüestionen cada dia la seua vocació i professió.
Pots veure sencer el programa dedicat a la Sanitat pública ací: