Guus Hiddink, el primer entrenador que obligà a retirar un símbol nazi en un estadi a Espanya
Des de l'any 1992, aquesta simbologia està prohibida a Mestalla
Era el 9 de febrer de 1992, el València CF jugava contra l'Albacete i a l'estadi de Mestalla, anomenat en aquell moment Luis Casanova, penjava una bandera amb una esvàstica nazi de la graderia del Fons Nord. Guus Hiddink, entrenador del València CF en aquell moment, va demanar que la retiraren o el partit no es jugaria: "He vist la bandera, m'ha molestat i he demanat que la retiren", declarava a Canal 9.
Un empleat del València CF va retirar la bandera que estava al costat d'on es trobava l'afició de l'Albacete i el partit es va poder iniciar amb normalitat. Hiddink, la família del qual va formar part de la resistència holandesa contra els nazis en la Segona Guerra Mundial, excusava l'afició: "No crec que els xics que porten aquesta bandera sàpien el que significa". La directiva del València CF, per la seua part, no va donar suport a la seua actuació. L'entrenador holandés anys després ha reconegut el que li van dir: "Eh, no et claves en aquests assumptes. Tu al futbol, res mes".
Quasi trenta anys després, Guus Hiddink s'ha convertit en tot un símbol per la defensa del civisme en el futbol. Fins i tot, en 2002 va ser guardonat amb el primer premi de la Fundació Ernest Lluch per convertir-se en el primer entrenador preocupat per la presència d'aquesta simbologia als estadis de futbol.
"Era una altra època en què es permetien coses que hui són impensables"
"S'expressaven reflectint ideologies, banderes, coses que no tenien a veure amb el València CF, es permetia que es prenguera cervesa, que es fumara, era una altra època". Així ho afirma Teo Javaloyes, president de la Penya Yomus durant els anys 90, quan es va prohibir tota aquesta simbologia als camps de futbol.
De gent violenta n'hi havia en els Yomus i en qualsevol lloc
La dècada dels 90 va ser una de les èpoques més conflictives en la Penya Yomus. En declaracions al programa d'À Punt Zoom, Javaloyes confirma que hi havia "ultradreta, ultraesquerra, ultra de tots els estils". "Era gent radical que moltes vegades està molt relacionada amb la violència, el que passa és que els grups d'extrema dreta sempre es fan molt de notar".
Durant dècades la ultradreta i el futbol han anat agarrats de la mà i en Zoom s'han fet la següent pregunta: És Mestalla un dels centres de reclutament per a l’extrema dreta valenciana? Per a respondre han entrevistat diverses figures del món del futbol i el periodisme. Ací els seus testimonis:
- Vicente Ordaz, director d'informatius de la COPE València: "En absolut, Mestalla i el Valencia CF en aquelles dècades com la totalitat dels equips de Primera i de Segona Divisió tenien un grup de radical vinculats a l'extrema dreta o l'extrema esquerra".
- Segi Aljilés, president de la colla Blanc i Negra: "Sí, malauradament els ultres han fet el que han volgut en el món del futbol molts anys. Els Yomus s'han apropiat de l'afició de Mestalla perquè ells són els que reparteixen carnets de valencianisme. Ells són els que diuen quins són bons aficionats i quins no són bons aficionats".
- Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural del País Valencià: "La violència ha tingut un camp per a córrer durant dècades en els camps de futbol. El València CF ha sigut durant anys còmplice de la violència dels Yomus".
- Joan Cantarero, periodista: "Molts membres dels Yomus que van participar en les agressions del Nou d'Octubre tenien els antecedents d'haver entrat en el món de l'extrema dreta a través del camp de futbol. Aquest és el problema de les graderies dels camps de futbol, per això es diu que són un criador de nazis".
