L'apicultor valencià que lidera la campanya perquè la Unesco declare aquest ofici patrimoni de la humanitat

El programa Zoom ha abordat el present i futur de l'apicultura, un ofici mil·lenari en vies d'extinció. I ho ha fet de la mà de l'entrevistat l'apicultor i biòleg Enrique Simó, que ha impulsat una campanya a les xarxes per demanar Unesco que declare aquest ofici mil·lenari patrimoni de la humanitat. Una iniciativa que naix d'una terra on els apicultors són dels més antics del món.

De moment ja han signat la campanya quasi 110.000 persones. Aquest apicultor, veterinari d'abelles i biòleg treballa amb elles des de fa vint-i-cinc anys. Un ofici que com ell diu, el fa molt feliç. "Si m'hagueren dit fa trenta anys que em dedicaria a això no m'ho hauria cregut, ara que ho he descobert no puc estar més agraït per tot el que m'ha donat aquest ofici". Per això demana una "urgent" protecció de les abelles.

Com ha dit a l'equip del programa "l'ofici d'apicultor està en situació crítica. Cada vegada que un apicultor deixa de ser-ho, es perd un tresor pel que fa a la pol·linització. Es perd per a l'ecosistema i ja mai es recuperarà", ha explicat.

Enrique Simó ha comentat que les abelles són el principal motor de la vida en el planeta. També ha donat un exemple molt gràfic i visual, on la Comunitat Valenciana n'és la protagonista. L'escena de recol·lecció de mel més antiga que es coneix en la història de la humanitat la tenim a Bicorp, a la Canal de Navarrés. "Aquestes imatges estan en la cova de l'Aranya. El dibuix representa a dues figures humanes recol·lectant mel. La pintura rupestre està datada fa 7.000 anys. Estem al santuari mundial de l'apicultura".

Un exemple de com en perill estan les abelles el trobem a les xifres. A la Comunitat Valenciana la producció estimada en un any òptim era de 9.000 tones, "desgraciadament, des de fa uns anys no s'arriba ni a la meitat", ha dit Simó.

El meló d'Alger, el meló, la carabassa i la carabasseta depenen entre un 90% i 100% de la pol·linització de les abelles. I sense elles la producció d'ametles, pomes, bresquilles i nispros es reduiria entre un 40% i 90%

Una iniciativa, la de l'apicultor valencià, amb el suport de Greenpeace. Luis Ferreirim, responsable d'agricultura de l'organització, en declaracions a Zoom ha dit que "serà un gran pas que l'agricultura siga declarada patrimoni mundial per la Unesco. Aquesta mesura ajudaria bastant a conservar els pol·linitzadors que, d'una banda, són vitals, i a més un ofici mil·lenari". Productes de gran consum com ara el meló d'Alger, el meló, la carabassa i la carabasseta, depenen entre un 90% i 100% de la pol·linització animal protagonitzada per les abelles. Cal saber també que la producció d'ametles, pomes, bresquilles i nispros sense abelles es reduiria entre un 40% i 90%, com també baixaria la producció de cols, carlotes i cebes.

Sense les abelles i els seus ruscos, la vida en la terra "no seria tal com la coneixem. No hi hauria molts dels aliments que tenim a la nostra disposició". Una aportació, la de les abelles, que Greenpeace ha quantificat en euros. Segons l'ONG, el valor econòmic de la pol·linització per insectes a Espanya supera els 2.400 milions d'euros.

Però no sols els aliments que mengem. L'absència d'abelles afectaria la imatge del nostre paisatge. "Pràcticament el 90% de les plantes amb flor del planeta depenen de la pol·linització animal. La biodiversitat mundial està en mans de les abelles", ha dit Luis Ferreirim.