Ara en la televisió
TRESORS AMB HISTÒRIA
Neteges traumàtiques, així són els treballs als quals ningú no s’acostuma
El programa Zoom ha entrevistat empreses especialitzades a netejar des d’un crim o una síndrome de Diògenes per a mostrar com de difícil resulta executar alguns treballs
El programa Zoom ha abordat els treballs de netejes traumatiques
/ À Punt
El programa de Zoom dedicat a les professions que ningú vol ha abordat el cas de les empreses de neteja d’escenaris complexos i difícils, com són els que queden darrere d’un assassinat o síndrome de Diògenes. Uns treballs on les neteges poden arribar a ser faenes traumàtiques. Així ho ha explicat Manuel González, que es dedica a aquesta professió des de fa catorze anys i encara no s’hi ha acostumat.
“És que cada dia és una situació diferent. Un dia és un assassinat, un altre un suïcidi. En una altra ens trobem amb la situació d'un senyor que ha passat mesos mort. Són escenaris on hi ha de tot, larves, cucs… És molt complicat”, ha dit Manuel González, propietari de l’empresa Limpiezas traumáticas, d’Hellin (Albacete). La descripció que fa dels moments d'anada i tornada dels treballadors a qualsevol servici és molt gràfica. González ha reconegut que per fer aquestes faenes els seus treballadors “tenen el cel guanyat, sols per entrar, veure i netejar tot el que netegen”.
Qualsevol cosa abans de netejar una nevera
L’equip del programa també ha entrevistat Inés Paricio, gerent de l'empresa valenciana Cleaning service, una de les poques empreses a Espanya que també fa neteges traumàtiques. Paricio ha parlat dels escenaris domèstics difícils que es troba l'equip de neteja. També ha dit que ella pensava que es tractava de casos aïllats i ara s'adona que no. Les imatges que troben en domicilis que des de fora semblen normal arriben a ser de tal gravetat que ella ha afirmat que prefereix "netejar merda a una nevera… Imagina com seria un pollastre en mal estat, però multiplicat per 3.000”.
L’equip de Zoom ha preguntat a alguns treballadors d’aquests oficis si econòmicament els compensa. I aquesta és la resposta: “És un sou normal, però és que a algú li compensa treballar en hostaleria?”, es pregunta en veu alta el treballador. Per contra, Inés Paricio ha dit que “molta gent no faria aquesta faena ni per tot l’or del món”. Manuel González respon que és un treball que resulta cridaner per a moltes persones.
Tot i com de desagradable que pot arribar a ser, sorprén la declaració d’Inés. Quan l’equip de Zoom li ha preguntat si ha pensat deixar el treball en alguna ocasió, ella ha contestat que “encara que puga sonar estrany, el treball és molt gratificant. Saber que entres en una vivenda en aquestes condicions i veure com de bé queda per a poder entrar a viure-hi… Això no té preu”.