El pare d'una víctima del tren València-Saragossa afectat per l'incendi de Begís parla per a 'Zoom'

Un dels successos que més ha impactat l'opinió pública dels incendis d'agost ―que han afectat la Vall d'Ebo, l'Alt Palància, la Marina Alta i el Comtat― ha sigut l'incident de l'incendi de Begís amb un tren de Renfe. La maquinista del ferrocarril, en veure que s'acostaven les flames, va decidir detindre la màquina. L'equip de Zoom ha parlat amb el pare d'una de les víctimes. La seua filla encara es troba a l'hospital.

El tren, que eixia de València a les 16:30 hores cap a Saragossa es va trobar amb les flames. Les raons per les quals cap responsable no va evitar aquesta situació estan sent investigades per les autoritats. Davant l'escenari dantesc d'un foc que s'acostava al tren i a les vies, alguns passatgers van decidir baixar del tren i fugir corrent, i com a conseqüència resultaren ferits. És el cas d'Isabel, la filla d'Antonio, que viatjava amb els dos fills menuts, de cinc i deu anys.

Antonio Irlandés ha relatat que la seua filla Isabel es va sentir atrapada. Ella li ha contat que la gent, en començar a cridar "morirem, morirem"... , va voler animar i va començar a dir "Ací no mor ningú, ací no mor ningú, ací ens salvarem tots".

Tot això ocorria al tren València-Saragossa, i mentre uns cridaven amb desesperació, els altres intentaven mantindre la tranquil·litat. En algunes gravacions que s'han fet públiques en les xarxes socials també s'ha pogut sentir una dona que diu "que no s'estenga el pànic! "que no s'estenga el pànic...!". Tot ocorria en uns minuts en un tren que ja ha sigut batejat com "El tren del pànic".

La tensió dalt del tren anava en augment

Però la tensió a mesura que passava la vesprada creixia. La gent cada vegada estava més nerviosa, per veure com les flames s'hi acostaven i el tren continuava parat. En aquest moment un grup de persones va decidir abandonar el tren, entre elles Isabel, que ho va fer acompanyada dels fills menuts. Com ha relatat a Zoom Antonio, algú va obrir les portes del tren. 

"Els passatgers, víctimes del terror, van trencar el cristall d'emergències... decidiren eixir per la part de darrere de la màquina. La meua filla abans d'eixir li va preguntar a la maquinista que era el més convenient, perquè anava amb dos fills xicotets, si eixir o no eixir. I la resposta que va rebre de la maquinista va ser que ho sentia molt i que si es quedava al tren es cremaria... Tot seguit, la maquinista va ajudar a baixar la meua filla i els meus nets".

Vicente Almenar, president de l'Associació Sindical Independent de Maquinistes Ferroviaris (Asimafe), en nom de la maquinista, ha dit a l'equip de Zoom: "No va ser la maquinista la que va entrar en pànic. En aquella situació d'estrés va actuar correctament. El maquinista sap que no pot obrir unes portes d'una unitat... Per tant, aquesta versió ens sembla molt poc probable".

"Corre per a salvar la teua vida"

Isabel, ha contat son pare, que ella primer va ajudar a baixar del tren la filla major. I després va baixar ella amb el fill menut. Isabel li va dir a la seua filla Paula que correguera per tal de salvar la vida. Ella i els seus fills, igual que altres passatgers, van començar a recórrer unes vies envoltades en flames. Anaven en direcció a Caudiel, fugint del foc.

"La meua filla es va trobar amb un xic molt fort que l'ajudà a carregar amb el fill xicotet. Aquest jove també va ajudar una passatgera que s'havia trencat el turmell. En arribar a un túnel, on hi havia un balconet, allí salvaren la vida".

Vicente Almenar (Asimafe) també ha explicat que quan la maquinista va poder reprendre la marxa "va recollir a cadascun dels viatgers que havien abandonat el tren. Tot això amb el plus de perillositat de conduir amb el foc tan prop i amb viatgers deambulant per la via". Fruit de l'incident una dona encara està en estat molt greu a l'hospital. Mentre tres més tenen ferides greus, una d'elles és la filla d'Antonio.

El pare, molt compungit, ha descrit les cremades de la seua filla: "Pateix cremades importants en la part esquerra de la cara, coll, pit i braç esquerre. I en les dues cames. La majoria de les cremades se les emportà la mare perquè va fer d'escut humà". Uns i altres han rebut ajuda psicològica. Ara, cal esperar els resultats de la investigació judicial, que dirà de qui és la responsabilitat.