Cinc coses que no sabies de Vicent Andrés Estellés
El programa especial de Zoom dedicat al poeta amb motiu del centenari del seu naixement ens desvela algunes facetes menys conegudes del de Burjassot
Vicent Andrés Estellés és ben conegut com el poeta del poble, el de la terra, el de la poesia senzilla. El que moltes persones no saben és que la seua vida i trajectòria va estar molt marcada per la mort de la primera filla, Isabel. Cal escoltar com descriu la seua entrada al món adult per aquell luctuós esdeveniment. Moltes altres qüestions poc conegudes envolten també la figura del literat, com el fet d’haver sigut corresponsal de guerra. I una altra curiositat, alguns dels personatges que inspiren els seus poemes, com és el cas de Carmina, convertida en "donzella" en un dels poemes del poeta, contribueixen al fet que un dia rere l'altre l'escriptor torne a l’actualitat. Descobreix-ho tot en l'especial de Zoom dedicat a ell.
Els primers versos en valencià van ser publicats en un llibret faller
A principi dels anys 40 Estellés es va iniciar en un vessant poètic menys conegut. Com ha explicat Luis Fernández, president de l’Associació d’Estudis Fallers, quan Estellés tenia uns quinze o setze anys “els seus primers versos en valencià els escriu en un llibre de falla. A ell li agradaven les Falles, li agradava la primavera”. També va escriure cròniques pirotècniques dedicades als focs artificials que disparaven els germans Brunchú, de Godella.
L'etapa com a corresponsal de guerra al Sàhara
En 1974 Estellés va ser enviat a Al-Aaiun pel periòdic Las Provincias a cobrir els prolegòmens de la invasió marroquina del Sàhara. El periodista Vicent Garcia Devís recorda en el programa Zoom la tensió de guerra que va presenciar Estellés. El documental recull, en boca de la seua filla, com ho va viure la família: “Ma mare em va dir que l’havien enviat allà per a desfer-se d’ell”.
Dos veïnes de Benimodo, convertides en "donzelles"
Estellés s’inspirava en el seu entorn i en les persones pròximes per als seus poemes. Concretament, sobre Carmina i Sonia, les seues veïnes de carrer a Benimodo (Ribera Alta), va escriure: “Dues donzelles boniques viuen davant, davant de la meua casa pintada de blanc, passen tot el dia cantant, parlant…”. Carmina i Sonia, dos de les veus que apareixen en el Zoom dedicat al poeta, han recordat que era un home molt raonador i saludador.
Mallorca, un refugi
A banda del poble de Benimodo, Estellés va trobar un altre refugi a Mallorca. Allà va començar a anar a final dels anys 50. Com ha explicat la periodista Mireia Balasch en Zoom, Mallorca "era el lloc on es trobava amb alguns dels seus amics com Josep Maria Llompart, poeta i editor".
Però el seu vincle amb l’illa anava molt més enllà. Va ser un enamorat de Sa Roqueta. "A les seues memòries diu que ell mai podrà tornar a l’illa tot el que li ha donat", ha recordat Balasch. El programa Zoom també es fa ressò dels productes de la gastronomia mallorquina que l'encisaven, com el pa amb oli.
Quan Lou Reed va recitar un poema d'Estellés a Nova York
Lou Reed, icona del rock underground, tenia també afició per la poesia. Una mostra que Estellés és un poeta universal és que el que fou líder de The Velvet Underground va recitar una traducció de Les nits que van fent la nit (The nights that make the nights) el 2007 a Nova York.
Mira el programa de Zoom dedicat a Vicent Andrés Estellés
Estellés en l'arxiu de la televisió valenciana
