Juanita i Carmen: així són algunes de les iaies voluntàries de la DANA

Juanita és una iaia d'Algemesí (Ribera Alta) a la qual un vídeo domèstic cuinant per als joves voluntaris i voluntàries l'ha feta popular a xarxes. Tot va començar amb la idea del fill: cuinar per als joves voluntaris que aplegaven de prop i de lluny a llevar fang. Esta família volia fer-los arribar menjar. Dit i fet: durant les setmanes post DANA, ella i el seu fill s'han dedicat a cuinar menjar i repartir-ne entre els voluntaris. I tot això passava mentre Juanita celebrava el 87 aniversari.

Com ha dit esta dona exemplar al programa Zoom: "Hi ha persones que lleven fang des del primer dia. Des de les nou del matí fins a les deu de la nit". I tant ella com la família són de l'opinió que, com que a ells no els ha passat res “gràcies a Déu, podem ajudar-los donant menjar i el que siga”.

Pensàvem que els xicons eren revolucionaris, de discoteca... i en esta tragèdia s’ha vist que no és aixíJuanita - Iaia d'Algemesí

El menú de Juanita va en funció de les existències disponibles a casa. Hi ha dies que ha preparat entre 35 i 40 racions de pasta amb bolonyesa. Uns altres dies, pasta amb tonyina i tomaca. "Jo m'he descomptat de les porcions que he fet", ha dit a l'equip de Zoom.

En un moment de l'entrevista, en què queda pensativa pel que viu, ha dit de la joventut: "Pensàvem que els xicons eren revolucionaris, de discoteca... i en esta tragèdia s’ha vist que no és així. Hi ha xiquets que estan sense dormir per a ajudar i encara no s’han llevat el fang de damunt. Que la Mare de Déu i el Nostre Senyor els acompanyen i que siguen sempre igual".

A Carmen, de Picanya, fa cinc anys li van detectar un càncer. Pateix metàstasi, està mala del cor, l'any passat l'home li va morir als braços d'un infart i, amb tot això, "estic ací treballant"

A la població de Picanya (Horta Sud) hem trobat Carmen Argudo. Una dona de 72 anys a la qual fa cinc anys van detectar un càncer. Pateix metàstasi i, a més a més, està mala del cor. L'any passat l'home li va morir als braços d'un infart i, amb tot això, ella ho diu: "Estic ací treballant". La raó: que se sent capaç.

El missatge per a tot el món és: "No tingueu por d'eixir al carrer. La pandèmia matava la gent; el fang, no". Ella coneix les recomanacions sanitàries per a les persones que, com ella, són immunodeprimides. Tot i això, ella respon: "Quan em veuen, em renyen. Em diuen: 'Carmen, ves-te'n a casa; Carmen, per què vens ací, per què estàs ací?'. Jo els dic: 'Vos agraïsc en l'ànima que em marmoleu, però necessite veure-vos'".

"És veritat que, per la malaltia, no estic tot el bé que podria, però estic bé. Tinc energia per a omplir (de brutícia) els cabassos, no puc traure'ls, però sí omplir-los. I netejar també puc. Ho faig perquè necessite fer-ho. Mentre em quede alé, ajudaré".