En els últims anys, molts clubs de futbol europeus estan en mans estrangeres, especialment de magnats o de fons d'inversió americans o asiàtics. Abans, la propietat dels equips de futbol era d'empresaris locals amb vincles emocionals amb els equips, símbols d'identitat també per a les seues comunitats. Estem davant d'una nova era per al futbol, convertit en una indústria que mou milers de milions d'euros a l'any. Com de rendible és tindre un club de futbol? Ho fan pel negoci que suposa o per l’esport? Lim ha guanyat diners amb el València o n’ha perdut? Està disposat a vendre el club? Pot fer alguna cosa l’afició més enllà de donar suport a l’equip? FEM ZOOM EN ELS AMOS DEL FUTBOL

Este dilluns a les 22:45 hores en À Punt, el programa explica el negoci del futbol i per què estan en mans de magnats i fons d’inversió

És un fet que, arran de la catàstrofe de la DANA, la joventut ha donat una lliçó de solidaritat a la societat. Tan gran ha sigut, que els reconeixements públics no han tardat a arribar com el Premi de Convivència Manuel Broseta. La societat no esperava una actitud tan positiva dels més joves? Per què? La magnitud de la catàstrofe ha impulsat els joves a ser tan solidaris? O, potser, ja ho eren i no n’érem conscients? Ara, que la societat ha sigut conscient de la solidaritat de la joventut, continuarà tot igual o este “descobriment” marcarà un abans i un després? Per a saber com ajudar la joventut, a més de vore-la, també caldrà escoltar-la. FEM ZOOM EN LA GENERACIÓ DE FERRO

Les enquestes només atorgaven un 6% a l’ultra Georgescu i va obtindre la victòria amb un 23%

Fins ara s’havia etiquetat els joves com a generació de vidre, però l’esforç que han desplegat per a ajudar als afectats de la DANA els ha reconvertit en la generació de ferro, per la seua fortalesa i solidaritat

El programa d'investigació d'À Punt, Zoom aborda el retrocés de l’horta valenciana. El programa recordarà com es va expropiar a centenars de persones que tenien sa casa a la pedania de la Punta per a construir la zona d’activitats logístiques (ZAL), que havia de cobrir les necessitats del port de València.

L’horta valenciana, un dels nostres béns més valuosos, està en perill. L'últim anuari estadístic publicat per l'Ajuntament de València, amb dades corresponents a 2022, assenyala que l'horta històrica valenciana continua disminuint. A més, la DANA de l’octubre passat ha resultat devastadora per als camps de les comarques afectades. Zoom ha entrevistat llauradors que han vist com els seus camps han sigut arrasats i no saben com eixiran d’esta catàstrofe.

Este dilluns, el programa d’À Punt mostra la situació actual del camp i com alguns llauradors han aconseguit fer de la terra un mitjà de vida 

Al voltant del món carcerari hi ha molts mites i prejudicis, en part, generats per la ficció. En general, sabem poc de les presons, i allò que creiem saber és perquè ho hem vist en una sèrie o pel·lícula. Què és cert i què no? Últimament, sabem més coses de les presons tailandeses que de les espanyoles perquè el fill d’un actor famós n’ha ingressat en una. En Zoom no només parlarem de les tailandeses, sinó que farem una particular volta al món de presó en presó. FEM ZOOM EN LA VIDA ENTRE REIXES

El programa de reportatges d’actualitat d’À Punt mostra com és realment viure a l’interior dels centres penitenciaris de tot el món

Un estudi elaborat en els últims dies per World Weather Attribution, una organització meteorològica internacional, confirma que la DANA del 29 d’octubre va tindre l’origen en el canvi climàtic que esta vivint el planeta. És sostenible la nostra manera de viure? Què s’ha de canviar? Estem disposats a fer-ho? Zoom analitza en profunditat la incidència del plàstic en el canvi climàtic. En 2019, la producció i incineració de plàstic va generar emissions de gasos d'efecte d'hivernacle equivalents a les emissions de 189 centrals elèctriques de carbó. Com afecta al planeta la producció i eliminació d’este material? DILLUNS FEM ZOOM EN L’AMENAÇA DEL PLÀSTIC

El programa de Zoom dedicat a l'onada de solidaritat que ha generat la tragèdia ha conversat amb estes dos dones exemplars a Algemesí i Picanya

La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven.

Este dilluns 11 de novembre a les 22:30 hores, À Punt homenatja els milers de persones que han vingut de totes les parts d’Espanya i l’estranger per a ajudar en la catàstrofe en “El pont de la solidaritat”

Rosalía Tenas ens conta en primera persona en 'Zoom' com es va fer el rescat de la seua família a Utiel. Pescadors de la zona, juntament amb serveis d'emergència, anaven en llanxa agarrant la gent, però els rescats es feien per prioritats i ella va haver d'entregar la seua filla de dos anys, mentre es quedava a casa esperant que la rescataren durant hores. Un moment molt dur que ens recorda en este especial de 'Zoom' dedicat a la DANA.  

Quan l'alarma de Protecció Civil sonava, diverses persones es trobaven ja amb l'aigua al coll. Estes són les històries d'alguns dels supervivents que es trobaven a la carretera en aquells moments.

L'angoixa dels familiars de les víctimes de la DANA o les persones desaparegudes, és indescriptible. 'Zoom' ha pogut retratar de primera mà el dolor de qui ha perdut un ésser estimat en la tragèdia i de les persones desaparegudes després de les pluges torrencials. Rodolfo plora la pèrdua de la seua mare, però encara no ha pogut recuperar el cos atrapat entre les runes. D'altra banda, el pare de Sarai va traure els nets del cotxe i els va pujar al sostre del vehicle. Però a ell el corrent se'l va endur i continua desaparegut. L'esperança de trobar-lo amb vida minva a mesura que avancen els dies. 

Víctimes mortals, milers d’afectats,poblacions arrasades i sense subministrament elèctric,pèrdues materials desorbitades. Quan encara ens colpeja la pitjor catàstrofe del segle, les preguntes s’acumulen.Es va poder previndre? Pot tornar a passar? Analitzem la DANA més tràgica, en Zoom

La pèrdua de pes de persones famoses, com la celebritie Kim Kardashian, l’empresari multimilionari Elon Musk o el cantant Luis Miguel, entre d’altres, s’ha atribuït a l’Ozempic, un fàrmac injectable dissenyat per a tractar la diabetis, que també permet aprimar-se sense “massa” esforç... o almenys no tant com abans. Fins a quin punt ha revolucionat la manera d’aprimar-se este medicament qualificat per alguns com “miraculós”? Els científics responsables de la investigació d’estos medicaments van ser guardonats enguany amb un premi Princesa d’Astúries. Com està influint en la societat este tipus de fàrmacs sense precedents? El canvi que pretenen aconseguir serà per a bé o per mal? DILLUNS, FEM ZOOM EN L’OBESITAT

Els guardons, que reconeixen els millors continguts audiovisuals, premien dos produccions valencianes que es poden veure al web d’À Punt

Este dilluns a les 22:45 h descobrirem en À Punt fins a quin grau rebutgem les persones grosses 

La falta de son és una epidèmia silenciosa que afecta ja milions de persones a Espanya. Tres de cada deu persones pateixen insomni. Però què provoca que una persona dorma tres hores o que passe hores i hores pegant voltes al llit? Concretament, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia, més de 4 milions de persones tenen algun tipus de trastorn del son crònic i greu. Per què dormim malament? Per què no paren d’augmentar els casos de persones amb insomni? Hi ha un perfil determinat de pacients que patim l’insomni? FEM ZOOM EN L’INSOMNI