À Punt estrena ‘Ciutats en aïllament’

Ciutats en aïllament és un exercici del que es coneix com slow tv (televisió lenta) que busca oferir a la ciutadania una imatge inèdita i irrepetible d’Alacant, València i Castelló.

Un format importat de la televisió noruega que es caracteritza pel ritme lent i natural del contingut. La ‘televisió lenta’ és un concepte que s’usa per a descriure un gènere de cobertura televisiva “marató” d’un fet quotidià. El nom del format fa referència a la duració de la transmissió, que acostuma a ser llarga, i a la calma que transmeten les imatges. De fet, els espectadors de la televisió pública valenciana recordaran el programa Camins de ferro, que Punt 2 va emetre seguint un estil molt semblant.

Ciutats en aïllament vol ser una postal urbana hipnòtica i colpidora”, segons la descripció que en fa el director, Eugenio Viñas, “un registre documental inèdit d’una situació que tots esperem que no es repetisca”.

El programa de 50 minuts de duració, que À Punt estrena el dimarts 28 d’abril, vol transmetre la calma i la quietud de les tres ciutats valencianes durant l’estat d’alarma, però també vol ser un testimoni del comportament responsable que han demostrat els ciutadans de la Comunitat Valenciana.

“La gravació del programa s’ha fet amb un sistema de càmera GoPro, que ofereix una alta definició i que evita l’efecte d’ull de peix d’altres objectius. El so és en directe, per a aconseguir la màxima qualitat sense que s’escolte, per exemple, el motor del vehicle privat des del qual s’ha gravat el programa. De fet, es va descartar l’opció d’usar el transport públic per seguretat i per a garantir el silenci dels entorns únics que es volien traslladar als espectadors”, explica el director de Ciutats en aÏllament.

Allò més sorprenent d’aquest programa que À Punt estrena dimarts que ve, a les 22 h, serà reconéixer avingudes i places emblemàtiques d’Alacant, Castelló i València com mai les havíem vistes. Un format experimental que recordaran els espectadors quan tot açò passe, que formarà part de les peces úniques de l’arxiu audiovisual de la televisió pública valenciana, però també de la memòria col·lectiva d’aquesta experiència compartida.