Com es fa... Emergències

Emergències és un programa que mostra com són i com actuen les forces i cossos de seguretat de l’Estat i els serveis d’Emergències a la Comunitat Valenciana. Però en este format, a més, es posen en la pell dels agents, els bombers o els sanitaris en el seu dia a dia perquè els espectadors, no només coneguen el seu treball, sinó també qui són estes dones i homes més enllà de l’uniforme. Un espai que integra equips de televisió en les diferents unitats per a gravar les seues intervencions i oferir-les, de primera mà i en primera persona, a totes i tots els valencians.

Un equip entre 20 i 25 persones, totes professionals del sector audiovisual, treballen en Emergències, entre direcció, redacció i continguts, producció, realització, edició i càmeres.

Al capdavant trobem el director, Alfredo Pérez de Albéniz, i el subdirector, Daniel Consalvo, dos periodistes amb molta experiència en tota mena de formats televisius. En el cas d’Emergències podem dir que s’engloba dins del gènere factual.

Mostren la realitat del carrer tal com és, sense guió, des de la perspectiva dels diferents protagonistes com, per exemple, policies nacionals, guàrdies civils, agents de Vigilància Duanera, bombers, equips sanitaris, etc.

Geno Ferrer és la cap de producció, sense oblidar-se’n de la seua ajudant, Alejandra Gómez.

Elena Navarro és la coordinadora de redacció, formada per un equip de reporters tot terreny: Pablo Poza, Gema Mirón, Pablo Moreno, María Huerta i Joan Folguerà.

Pel que fa a les gravacions corren a càrrec dels operadors de càmera Irene Chilet i Jaime García.

L’encarregat de plasmar en imatges els continguts de les històries és el realitzador, Luis Valero, juntament amb el seu equip format per Diego Moreno, ajudant de realització, i els editors Óscar Navarro, Alicia Terres, Carlos Roselló i Cristina Gómez. També Daniela Saavedra i Esther Piedrabuena. Com a tècnic de so, Jorge Salvà, en i postproducció de so, Txema Fuertes.

A més a més, compten amb l’assessorament lingüístic de Salomé Jesús i amb Sílvia Cabrera en la locució.

Les seues jornades de treball s’organitzen de la següent manera: després de mantindre diferents reunions amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat i els serveis d'emergències sanitàries, s'acorden gravacions amb Policia Nacional, Guàrdia Civil, Vigilància Duanera, Bombers, Serveis d'Emergències Sanitàries, etc.

Agenden dia, hora, lloc i servei que cal cobrir. Quan arriba el moment, reparteixen la faena i un equip del programa, reporter/a i càmera, queden amb l'equip o unitat protagonista de la història. Els acompanyen en guàrdies, dispositius especials, operacions, intervencions i serveis diversos. Col·loquen les càmeres en llocs estratègics i ixen amb ells com si foren la seua ombra.

Relaten la realitat que es troben en el seu dia a dia, sense cap classe de guió. No interfereixen mai en la seua faena, enregistren les seues actuacions tal com passen en la vida real.

Quan els seus equips arriben a la redacció, creen l'estructura de la història amb l'ajuda i supervisió de la coordinació i direcció del programa.

Una vegada està feta l'estructura, les diferents peces s'envien al Departament de Realització i Edició que li donen la forma definitiva. En realitat, el mecanisme és més llarg i complex, però en línies generals organitzen les jornades de treball d'esta manera.

D’anècdotes n’hi ha moltes. Hi ha hagut dies d’acció i adrenalina on no han parat ni un moment, enllaçant un avís darrere d’un altre... I també han viscut la part contrària: serveis i guàrdies on no ha passat res i els protagonistes els deien que portaven la pau i la tranquil·litat a la base. Una experiència professional molt intensa amb jornades frenètiques i d’altres en calma de totes les quals han tret coses de profit. També recalquen la professionalitat i la humanitat que els han demostrat. En situacions complicades ha aflorat el seu vessant més humà i el sentiment de segona família que tenen entre companys: bombers, guàrdies civils, policies, sanitaris... Tots ells han desenvolupat un vincle de germanor i unió molt especial que transmeten en cada gravació.

El més complicat és enfrontar-se a la realitat que viuen dia rere dia els equips d'emergència valencians. Durant les gravacions han viscut moments delicats, crítics, fins i tot, perillosos. És molt difícil fer el seu treball i no empatitzar amb les víctimes.

Sovint s’han endinsat en realitats molt diferents i s’han adonat de la gran preparació psicològica, coratge i humanitat que estos professionals demostren en cada actuació. Per això, consideren que cal posar-los en valor i sentir-se’n ben orgullosos.

El més senzill és el tracte personal amb ells. L’equip del programa assegura sentir-se molt afortunat que els hagen permés posar-se en la seua pell i els hagen acollit tan bé, com si foren de la família. Realment ha sigut un luxe poder treballar amb ells. Ara ja poden dir que "tenen amics bombers, policies, sanitaris, etc.".

Emergències va destinat al públic valencià, major d'edat, persones adultes sense distinció de gènere. Quan es refereixen a un públic adult, volen obrir el ventall, perquè Emergències va adreçat des de joves (perquè no és la primera vegada que un programa d'estes característiques desperta vocacions) fins a gent més major.

De fet, combinen històries d'acció amb històries humanes a través de les quals l'espectador pot empatitzar fàcilment tant amb les víctimes com amb els protagonistes, a qui coneixerem més enllà de l'uniforme.

Totes les històries tenen un principi i un fi. En cada relat compaginen entreteniment i informació. Han buscat que Emergències siga un programa atractiu per a moltes persones, especialment, si estan interessades en temes de proximitat, seguretat, acció, justícia i actualitat. Persones que busquen continguts de qualitat, amb dosis d'adrenalina basats en situacions reals i protagonistes de carn i ossos.