‘La Maskletà’, nova sèrie musical setmanal de dijous al web d’À Punt
L’espai cultural presentat per Nerea Sanfe fa un viatge a la cultura underground que va emergir durant els 90
En el primer capítol, que s’estrena el dia 20 de gener, tractarà el hip-hop. El raper Nach i el seu mànager Fran Cañas repassaran la seua trajectòria i avançaran els nous projectes musicals.
Aquesta setmana estrenem al web la sèrie musical La Maskletà, una producció d’À Punt Mèdia amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura, que cada dijous ens acostarà els grups que han deixat empremta en el panorama musical de la Comunitat Valenciana. La Maskletà és un espai cultural que, al llarg de 8 capítols d’uns 25 minuts, explica com va ser el moviment underground que va sorgir els anys 90 al voltant dels fanzins i la música.
El programa està presentat per Nerea Sanfe (À Punt Directe, Això no és normal) estarà disponible en el web d’À Punt Mèdia (www.apuntmedia.es) a partir del dia 20 de gener. “La Maskletà està creada per a tots els públics, per als qui com jo acabaran descobrint tota la història musical de la nostra terra i per als amants de cada gènere musical que tractarem en esta aventura. En el primer capítol –explica la seua conductora– tractarem el hip-hop. El raper Nach i el seu productor Fran Cañas recorden la seua trajectòria de 25 anys i els seus inicis, a més d’avançar els nous projectes musicals”.
La Maskletà és un viatge en el temps que repassa l’escena musical valenciana de les dècades de 1990 i 2000 amb entrevistes de la mà de Nerea Sanfe i Jorge Villar, creador del fanzín La Maskletà, un fanzín ja mític i essencial per a l’impuls de molts dels grups musicals i la indústria que els envolta, que arrancaren en la dècada dels 90 a Alacant i que es va estendre per la Comunitat Valenciana.
Jorge Vilar tenia també un pub amb el nom La Maskletà a Alacant, que era el lloc de reunions de tota la moguda musical de la zona. Alguns dels artistes que apareixien entrevistats en els primers exemplars del fanzín, i que en aquell moment eren uns complets desconeguts, continuen sent 25 anys després referents en els seus estils, com és el cas evident de Nach en el hip-hop, però també de bandes com Dissidència, Banda Jachís, Overlife, o músics com Blai que va acabar sent part de bandes com Ktulu o Def Con Dos –explica Vilar–.
“Els fanzins es realitzaven d'una forma quasi artesana, amb escassos mitjans: es maquetaven retallant i enganxant (amb cola de barra), es fotocopiaven amb una qualitat bastant lamentable, i es distribuïen a mà. La Maskletà va ser important principalment per la periodicitat (els primers números es distribuïen puntualment cada primer de mes), i també perquè totes les entrevistes es realitzaren en persona, en els bars de l'escena, en les proves de so dels concerts o en els locals d'assaig de les bandes. Posteriorment, la influència es va amplificar també en convertir-se en un pub en la Ruta de la Fusta d'Alacant (1998-2001), que feia les funcions de centre social de l'escena alternativa, i per una segona etapa elaborada per a impremta, a tot color i amb una tirada de més de 10.000 exemplars”.
En la direcció del projecte està el cineasta Manuel Galipienso, que ha dirigit diversos documentals, curtmetratges i llargmetratges de ficció amb actors reconeguts internacionalment, com Javier Gutiérrez, guanyador de dos premis Goya. “La Maskletà és un programa que recupera l'essència de l'escena musical dels anys 90 a la Comunitat Valenciana” –comenta Galipienso– “Està concebuda com una web sèrie, com a cineasta vaig tindre clar des del principi que volia mantindre la qualitat cinematogràfica cuidant molt la fotografia, el so, l'escenografia… amb el propòsit de marcar la diferència amb altres programes i produccions destinades a web”.
“No obstant això, el que més em preocupava era comptar amb un bon presentador o presentadora de programa que sabera conduir els convidats sense haver de tallar l'enregistrament després de cada resposta per a corregir i aconseguir un resultat més natural, més orgànic. Però res més conéixer Nerea Sanfe i el seu savoir faire vaig saber que tot eixiria bé. Aconseguim un ambient relaxat, distés i amb converses fluïdes en cada capítol”.
Aquesta producció 100% alacantina ens trasllada, a través de les imatges i entrevistes, a un moment cultural que moltes persones encara recorden amb certa nostàlgia. Des del punt de vista de l’entreteniment La Maskletà servirà per connectar generacions diferents: les actuals, totalment digitals, i les dels seus pares, més analògica i amb una manera d’entendre i concebre la música de manera diferent.
