‘Tot és art’ amb els estralls de la passió boja

Als voltants de l’any 1800 un fantasma recorre Europa. És un esperit que es rebel·la contra els anys del despotisme il·lustrat. Cavalca sobre la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. És, entre altres coses, la llibertat que guia un poble que vol trencar amb el poder absolut dels reis i decidir per ell mateix el seu futur. És el primer gran moviment cultural que s’estén per tot Europa i sense el qual no es pot entendre la cultura occidental del segle XXI. És el fantasma del Romanticisme.

En Tot és art ens acostem aquesta setmana al moviment romàntic de la mà del presentador, Josep Vicent, i de persones i llocs del nostre entorn més immediat. Amb Berta Raposo, experta en literatura alemanya, coneixerem algunes de les claus de l’Sturm und Drung, un moviment cultural alemany que anuncia les característiques del Romanticisme. I ens endinsarem en la novel·la Els sofriments del jove Werther de Goethe, espurna literària que desencadena una tempesta romàntica per tot Europa.

El final del jove Werther, que se suïcida per amor, és el primer símptoma d’un mal que va caracteritzar el moviment romàntic: la pulsió suïcida d’alguns dels seus integrants. Un repàs pels principals autors romàntics desvela que molts d’ells van morir molt joves. I alguns, com és el cas de Larra, es van suïcidar.

Amb Andoni Anseán, president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi coneixerem les característiques d’aquesta pulsió romàntica i analitzarem l’abast actual d’aquest problema i el paper que han de tindre els mitjans de comunicació en la prevenció del suïcidi, responsable de més de 3.000 morts cada any a l’estat espanyol.

Visitarem un assaig de l’Orquestra ADDA Simfònica de la Diputació d’Alacant, dirigida per Josep Vicent, per a conéixer de primera mà la figura de Beethoven, el compositor romàntic per excel·lència. I de la mà de Rafael Gil, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València, analitzarem la figura de Goya, pintor que encarna el pas del neoclassicisme al Romanticisme en els primers anys del segle XIX.

Si autors romàntics europeus com els germans Grimm recuperaven la tradició oral dels seus països per a incorporar-les a la literatura culta, a casa nostra també hem viscut un procés d’investigació i retrobament de les nostres tradicions. Un exemple és el projecte interdisciplinari La Maria no té por, que recupera per a les noves generacions els espantacriatures valencians, des de la Quarantamaula fins al Butoni, passant per la Bubota o el Banyeta, entre molts altres. Lorena Comín, titellaire argentina resident a Algemesí, explicarà al presentador, en un perfecte valencià, el vessant teatral d’aquest projecte.

El segle romàntic és també el de la formació d’algunes de les identitats nacionals europees com l’alemanya o la italiana. En el cas valencià, la segona meitat del segle XIX coincideix amb un procés de redreçament cultural conegut com a Renaixença. Amb el sociòleg Vicent Flor parlarem de la formació de la identitat valenciana moderna, que s’inicia en els anys de la Renaixença i finalitza en la segona meitat del segle XX.

Després de revisitar el Romanticisme musical de la mà de l’Orquestra ADDA Simfònica i la seua versió de la Simfonia patètica de Txaikovski, parlarem amb Eva Aguilar, presidenta de l’Associació Cultural de Salons Literaris i organitzadora del festival Roma València Romàntica. Amb ella analitzarem l’auge de la novel·la romàntica actual i les seues connexions amb la novel·la romàntica del segle XIX.

Finalment, ens desplaçarem a Altea, terra natal del conductor del programa, per a parlar amb Joan Borja, director de la càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant. Amb ell analitzarem la figura de Carmelina Sánchez-Cutillas i la seua obra més important, Matèria de Bretanya. A pesar que és una novel·la escrita en la segona meitat del segle XX, recupera l’esperit romàntic quan subratlla l’enyorança per la infantesa perduda i declara el seu amor a la pàtria que, en el seu cas, és una pàtria molt xicoteta, acotada entre els carrers i les platges de la seua estimada Altea.