‘Zoom’ analitza el paper fonamental de l'etiquetatge dels productes i les seues irregularitats

Prop de 6.000 consumidors han denunciat productes amb etiquetes enganyoses o trampa a través de l'OCU, una organització que des de fa anys persegueix aquestes pràctiques que poden portar a l'engany. Si pensem que estem comprant una cosa i, en realitat, n’és una altra, pot afectar la nostra salut o la nostra butxaca? Zoom, el programa d'investigació d'À Punt analitza en “Les mentides que mengem” la importància d'un correcte etiquetatge i la situació real de la seua obligatorietat i veracitat.

A Europa, el 56% dels consumidors llig les etiquetes dels productes alimentaris, una xifra que ascendeix al 64% a tot el món, segons dades de Health Focus International 2020. El programa, capitanejat per Bérnar Giménez, es pregunta per què és important llegir les etiquetes? Tot el que apareix en l'etiqueta és cert? S'intenta enganyar el consumidor? En el mercat, també és habitual trobar-nos etiquetes amb les paraules “natural”, “casolà”, “artesà” o “tradicional” com a falsos reclams per a atraure l'atenció del comprador, hauríem de desconfiar d'aquests termes?

Al llarg del programa omplirem la cistella de la compra amb productes bàsics com aigua, oli, ous i sal, i ho farem mirant les etiquetes per a saber exactament què consumim. En què hem de fixar-nos a l'hora de comprar aigua i per què varia tant el seu preu? Què pot justificar que una botella de mig litre puga arribar a costar més de 80.000 euros?

En el mercat podem trobar el mateix tipus de producte amb una diferència enorme de preu, com en el cas de la sal marina i la sal negra, que difereixen en quasi 75 euros. Està justificada aquesta disparitat en el preu? Com més car és un producte, és més bo? Demanarem als experts que ens analitzen unes mostres per a comprovar-ho.