• Eduardo Zaplana, un polític amb molts clarobscurs

    Notícies Política | 22/05/2018 19:55
    À Punt Notícies
    L'ex president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en una imatge d'arxiu

    L'ex president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en una imatge d'arxiu / Kai Försterling (EFE)

    Llicenciat en Dret i especialitzat en assessorament jurídic, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, va arribar al Partit Popular de José María Aznar procedent de les files de la Unió de Centre Democràtic (UCD), per convertir-se el 1990 en el president provincial d'Alacant. Precisament, quan ocupava aquell càrrec es va vore involucrat en la primera investigació judicial sobre el finançament il·legal del PP, el "cas Naseiro". Zaplana va ser gravat en una comprometedora conversació telefònica amb Salvador Palop, encara que després les escoltes serien anul·lades pel jutge.

    Un any més tard, la carrera política de Zaplana començaria a volar cap a l'alcaldia de Benidorm (la Marina Baixa), ciutat on va ser elegit alcalde després d'una moció de censura contra l'equip de govern del PSPV-PSOE i gràcies al vot d'una regidora trànsfuga, la socialista Maruja Sánchez.

    Tenia l'ambició d'ocupar el Palau de la Generalitat. I així, el 1993 és elegit president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, després de derrotar l'actual senador Pedro Agramunt, i el 1995 guanya les eleccions autonòmiques per majoria simple. Gràcies a l'anomenat "pacte del pollastre" amb Unió Valenciana, es convertia en el tercer president de la Generalitat. Una presidència que va revalidar quatre anys més tard, però ara amb majoria absoluta. 

    Durant el seu mandat com a president,  Zaplana va encetar la política de grans contenidors i grans esdeveniments, com el redisseny de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el parc temàtic Terra Mítica, o  la Ciutat  de la Llum. També va convertir la Comunitat Valenciana en l'epicentre de nous models de gestió, com la concertació de la gestió sanitària o la intervenció de les caixes d'estalvi. A més, per a promocionar la imatge exterior de la Comunitat va fer campanyes de publicitat protagonitzades per Julio Iglesias, convertit en ambaixador del productes valencians. Grans esdeveniments envoltats de les sospites d'irregularitats en les contractacions. Escàndols, com els suposat pagament en B de part de la contractació de Julio Iglesias, la existència d'una trama de factures falses en la construcció de Terra Mítica on va ser condemnat un cunyat de l'expresident del Consell, o els contractes de privatització de serveis públics com ara les ITV, que no l'havien esguitat fins ara. 

    La promoció internacional d'Eduardo Zaplana el porta a ocupar la vicepresidència del Comité de les Regions de la Unió Europea, i entre 1998 i 2000 va presidir la Comissió de Política Regional i de Fons Estructurals, que va elaborar l'anomenada "Agenda 2000".

    Com a membre de l'Executiva Nacional del PP, va participar activament  en la política nacional i va ser l'encarregat d'elaborar la ponència "La España de las oportunidades" que va aprovar el 13é Congrés Nacional dels populars.

    El salt a Madrid

    La feina feta a la Generalitat i els vots que la Comunitat Valenciana va aportar a la victòria d'Aznar per aconseguir la Presidència del govern central, el van portar a Madrid el 2002, en ser nomenat ministre de Treball i Afers Socials. Zaplana deixà la Presidència de la Generalitat a José Luis Olivas. Poc després es convertiria també en el portaveu del Govern. 

    Quan el Partit Popular perdé  les eleccions de març de 2004, per la mala gestió dels atemptats jihadistes de l'11-M, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició ja amb Mariano Rajoy com a líder. Va abandonar la presidència del partit a la Comunitat i va designar Francisco Camps com a successor.

    Després de les eleccions de 2008, i en no tindre una bona sintonia amb Rajoy, va anunciar que es retirava de la política per a treballar com a delegat a Europa del Grup Telefònica, faena que fins ara ha compaginat amb l'activitat privada com assessor en la seua empresa Decuria Consulting.