• Els experts desaconsellen reformar l'Estatut aquesta legislatura

    Notícies Política | 16/05/2018 16:08
    Òscar Martínez
    Comissió de la reforma de l'Estatut de les Corts

    Comissió de la reforma de l'Estatut de les Corts

    Diversos experts han desaconsellat impulsar una reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana a poc més d'un any de les pròximes eleccions i en la conjuntura política actual. La comissió de les Corts, creada el 2015 per a estudiar una reforma àmplia de l'Estatut d'Autonomia, ha escoltat les raons dels tres experts citats aquest dimecres que han dissuadit els diputats i les diputades d'encetar ara un canvi en aquest text legislatiu, aprovat el 1982. Joan Romero, catedràtic de Geografia; Lorenzo Cotino, catedràtic de Dret Constitucional, i Andrés Boix, professor titular de Dret Administratiu, tots de la Universitat de València (UV), han coincidit a afirmar que tal vegada no siga el millor moment d'obrir una reforma estatutària. "No hi ha necessitats objectives per a abordar ara la reforma de l'Estatut", ha afirmat el professor Romero al començament de la seua intervenció. 
    No obstant això, si es vol dur avant -improbable perquè no hi ha el consens necessari entre els grups parlamentaris ni potser hi resta temps en aquesta legislatura- han convingut que seria millor esperar a una reforma de la Constitució. "No és el millor moment. Caldria esperar a un canvi constitucional", en opinió de Lorenzo Cotino. Encara que al Congrés dels Diputats hi ha en marxa la denominada comissió de model territorial, la reforma de la Carta Magna espanyola és, a dia de hui, només un desig. 
    La deriva recentralitzadora de l'Estat
    Joan Romero ha explicat a les diputades i diputats de la comissió les raons per les quals no veu factible la reforma, en aquests moments. Primer, perquè estem a les portes d'una convocatòria electoral -la legislatura acaba en maig de 2019 sempre que el president e la Generalitat no dissolga abans les Corts-; perquè el clima polític actual és de confrontació i és difícil arribar a les majories qualificades necessàries, i perquè un Estatut més ampli en articles no és una garantia de millor governança.

    Segons Romero, una altra dificultat és que, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, ja no pot parlar-se de competències exclusives de les autonomies en l'àmbit de les polítiques públiques i, a més a més, hi ha una "vertadera deriva recentralitzadora de l'Estat" que es manifesta sobretot en les sentències de l'Alt Tribunal i que farien estèril la reforma. "De la LOAPA [la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic amb què la UCD i el PSOE van pactar el 1982 el procés de transferència de competències a les comunitats autònomes] al que estem vivint hui hi ha un abisme", ha afirmat Romero.
    Lorenzo Cotino ha defensat que la Comunitat Valenciana no ha de situar-se al capdavant de les reivindicacions de la reforma dels estatuts i sí que ha defensat que una hipotètica reforma estatutària hauria d'assegurar una major proporcionalitat a les circumscripcions electorals de la Comunitat Valenciana.
    Andrés Boix Palop, per la seua banda, ha demanat "autocrítica" de la societat i les institucions valencianes sobre el que s'ha aconseguit en els darrers 40 anys d'autogovern i ha defensat que abans d'escometre una reforma de l'Estatut cal preguntar-se "per a què volem reformar-lo?". "Les reformes fetes sense reflexió i només per a no ser menys que els altres no duen enlloc", ha conclòs.