• Així queda el mapa sanitari valencià l'endemà de la reversió sanitària

    Notícies Societat | 25/03/2018 01:35
    Xelo Gimeno

    Façana de l'Hospital Universitari de la Ribera

    Fem una ullada al mapa sanitari de la Comunitat Valenciana l'endemà de la reversió a la gestió pública del Departament de Salut de la Ribera. En aquest moment, l'1 d'abril, l'atenció sanitària de vora 260.000 usuaris torna a ser de gestió pública. Però el model Alzira, el de gestió privada de la sanitat, es manté als departaments de Manises, Torrevella, Dénia, i Elx-Crevillent, que donen servei a un de cada cinc usuaris del sistema sanitari valencià. La concessió de Torrevella acaba al 2021, la de Dénia al 2023 i la del Vinalopó (Elx-Crevillent) al 2025.

    En un estudi del Sindicat de Metges d'Assistència Pública (SIMAP) fan una anàlisi de les diferències entre els departaments de gestió directa pública i els que tenen el model Alzira, basant-se en indicadors objectius i comparables com ara llits, especialitats i ràtio de personal. Si prenem com a exemple Elda (de gestió pública) i Torrevella (gestionada per Ribera Salud), tots dos amb uns 190.000, observem que, mentre que el públic té 414 llits, el de gestió privada en té 277. Elda ofereix 57 especialitats mentre que Torrevella en dóna 67. Pel que fa als treballadors, 2.020 al públic i 1.264 al del model privat. 

    Els hospitals del model Alzira tenen una mitjana de 67 especialitats, semblant a un hospital públic mitjà, però amb un 20% menys de llits. El sindicat ho interpreta com una "superespecialització basada en motius econòmics amb l'objectiu d'atraure pacients externs i evitar que els propis acaben anat a altres centres". 

    Un altre dels punts que destaquen és la diferència en el control de l'adquisició de béns: les concessionàries no estan sotmeses a la Llei de Contractes del Sector Públic. La ràtio de treballador per habitant és menor en les concessionàries privades, un 7,63 treballadors per cada mil habitants, davant dels 9,69 dels públics: un 21% per cent menys. A l'Hospital de la Ribera en particular arriba fins al 25%:

    Pedro Durán, representant sindical de SIMAP a l'Hospital de la Ribera

    Els defensors del model Alzira destaquen criteris econòmics i de flexibilitat laboral. El gerent del Departament de la Ribera, Javier Palau, destaca que l'Hospital d'Alzira sempre ha sigut un centre públic pensat per a tindre un ritme de treball "més alt que un de comarcal". Apunta al fet de tindre treballadors amb un règim laboral que "permet tindre unes eines diferents pel que fa a recursos humans". Entre les diferències en aquesta matèria destaca els incentius i la flexibilitat. Els quiròfans estan oberts tot el dia i fins i tot el cap de setmana, explica, "si ho fa necessari la llista d'espera".

    Javier Palau, gerent del Departament de Salut de la Ribera

    El SIMAP assenyala que els dos models no poden ser comparats amb criteris econòmics i conclou que "el model Alzira busca el rendiment econòmic al menor cost i que aquestes premisses no serveixen per a gestionar la sanitat pública, ja que l'estalvi en recursos humans i les estratègies per a incrementar els guanys actuen negativament sobre els treballadors i la qualitat assistencial".