• Cap a un urbanisme violeta

    Notícies Societat | 23/04/2018 08:12
    Pura Requena
    Semàfor amb silueta femenina al centre de València.

    Semàfor amb silueta femenina al centre de València.

    "Les dones i els homes no ens movem igual per la ciutat. L'home es desplaça linealment: ix de casa, agafa el cotxe per anar a la faena i torna. La dona, en canvi, ho fa de manera circular. Du els fills al col·legi, va a la faena, ix de treballar, arreplega els fills, per a anar a fer la compra, torna a casa i després encara pot tornar a eixir per a atendre alguna persona depenent que té al seu càrrec. Aplicar una perspectiva de gènere a aquesta realitat vol dir facilitar que aquests desplaçaments es realitzen amb total comoditat i seguretat per a les dones". Carmen Antequera, la coordinadora de la Mesa de Gènere de la Conselleria d'Habitatge i Vertebració del Territori, posa aquest exemple per a explicar què significa mirar l'urbanisme i la mobilitat amb ulls violeta.

    La preocupació per l'impacte del gènere en la planificació urbanística ocupa les agendes internacionals des de fa una dècada, però a Espanya encara és incipient. El referent és el País Basc, i la Comunitat Valenciana vol seguir-ne les passes. Des del desembre del 2016, quan es va modificar la Llei valenciana d'igualtat del 2003, qualsevol projecte normatiu ha d'incorporar un informe per raó de gènere, l'equivalent en igualtat, a una declaració d'impacte ambiental. I la nova LOTUP, la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana inclou expressament l'obligació que el planejament urbanístic promoga la igualtat d'homes i dones.

    Aquesta obligatorietat ha donat com a resultat que les normatives autonòmiques i locals sobre planejament urbà comencen a preocupar-se, per exemple, de preveure zones per a canviar bolquers als parcs públics o de dignificar el treball domèstic a l'espai públic. Actuacions com ara la instal·lació de semàfors amb falda a València, les obres de millora del Llavador d'Enmig d'Ontinyent, a la Vall d'Albaida, o la remodelació recent de la plaça de l'Ajuntament de l'Alcora, a l'Alcalatén, exemplifiquen aquestes noves inquietuds.

    Visibilitzar la desigualtat

    "Ara mateix la situació és tan millorable", explica Eva Álvárez, arquitecta i professora de la Universitat Politècnica de València, "que només fer visible el problema i prendre'n consciència ja significa molt. Pensem en les dones que han de desplaçar-se des dels barris de l'extraradi urbà fins a les urbanitzacions on treballen fent faenes domèstiques. Sovint no hi ha transport públic directe que connecte aquestes dues zones, han de caminar per vies poc habitades tard a la nit. No podem corregir a curt termini el problema de fons que genera aquesta desigualtat social, però sí que podem actuar per a millorant la il·luminació d'aquestes zones o ampliar el recorregut dels autobusos urbans".

    Álvarez i el seu company Carlos Gómez acumulen experiència a assessorar diferents administracions en aquestes matèries. Han participat en la redacció del Pla General Estructural de Castelló i ara mateix col·laboren amb l'Ajuntament de València per a incorporar la perspectiva de gènere en pròximes normatives sobre planejament urbà. "És la diferència entre l'urbanisme de grans projectes i l'urbanisme que vol millorar la vida quotidiana. Moltes vegades et diuen que la bona arquitectura ja resol per ella mateixa aquests problemes, però és mentida. Aquesta bona arquitectura que fan els grans arquitectes, en la gran majoria homes, té en compte les persones en abstracte, però no les dones en concret".

    Dignificar la memòria de les dones

    "Dones de la mar", "dones sindicalistes", o "treballadores de la seda" són alguns del noms amb què la Conselleria de Territori ha renomenat 26 grups d'habitatge públic en tota la Comunitat Valenciana que encara conservaven les denominacions de l'època franquista. Es tracta d'una mesura simbòlica que s'emmarca també en la voluntat de dignificar la memòria de les dones.

    I una forma de començar a mirar les ciutats des de la perspectiva dels col·lectius més invisibilitzats. És el que promouen arreu del món iniciatives com les caminades veïnals Jane's Walk, en homenatge de l'activista Jane Jacobs. A València se'n faran tres els pròxims dies 27 d'abril, 8 i 15 de maig.