• La batalla pel futur de l'agricultura espanyola es lliura en els ametlers d'Alacant

    Notícies Societat | 11/04/2018 07:39
    Xavier Melero

    Gràfic amb l'evolució de les deteccions de xilel·la en la província d'Alacant

    El sector agrari espanyol conté la respiració des del passat 29 de juny. En aquella data l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) va confirmar la presència de Xylella fastidiosa en dotze mostres d'ametler d'una parcel·la del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. 

    La notícia feia realitat un dels pitjors temors dels productors agrícoles: la presència d'un dels bacteris vegetals més destructius, i sense cura coneguda, en el territori de cultiu més gran de tot Europa, la península Ibèrica, i en una de les regions amb condicions més favorables per al seu desenvolupament: la Comunitat Valenciana.

    L'últim balanç de la Conselleria d'Agricultura [febrer de 2018] informa de 176 mostres positives per xilel·la en 153 parcel·les d'ametlers d'Alacant, distribuïdes al llarg de 24 municipis i tres comarques: la Marina Baixa (Altea, Beniardà, Benimantell, Benifato, Bolulla, Callosa d'en Sarrià, el Castell del Guadalest, Confrides, Polop i Tàrbena); la Marina Alta (Alcalalí, Benigembla, Benissa, Calp, Castell de Castells, Llíber, Parcent, Senija, la Vall d'Alcalà i Xaló) i el Comtat (Balones, Benimassot, Fageca i Quatretondeta). 

    El risc de la xilel·la no està circumscrit a la Comunitat Valenciana. Ahir mateix, el Ministeri d'Agricultura va informar del primer cas de Xylella fastidiosa a Madrid, en aquesta ocasió en un exemplar d'olivera d'una finca particular de Villarejo de Salvanés, on ja s'ha aplicat el protocol sanitari i d'eradicació. En realitat, el primer positiu a Espanya va tindre lloc a Mallorca a l'octubre de 2016. S'ha constatat que el bacteri està estés per totes les illes Balears, i es confia que les fronteres de l'arxipèlag facen de mur de contenció i n'eviten la propagació. 


    Fulles d'ametler seques per l'acció de la Xylella fastidiosa en un camp del nord d'Alacant / GVA

    Frenar la propagació de la xilel·la des d'Alacant, i ara també des de Madrid,  s'ha convertit en una prioritat d'àmbit europeu. En la memòria hi ha el cas italià, on una de les variants del bacteri, la subespècie pauca, ha matat 20 milions d'oliveres en l'última dècada i a posat punt final a l'olivicultura del sud d'Itàlia. 

    Científics com l'entomòleg Ferran Garcia Marí, que és membre del Comité Científic assessor de la Generalitat Valenciana, consideren que la Comunitat Valenciana té la responsabilitat d'intentar frenar l'avanç del bacteri actuant de manera contundent, perquè en cas contrari "pot escampar-se a tot Espanya i infectar molts cultius".

    Xylella fastidiosa és un microorganisme d'origen americà. Es creu que ha entrat a Europa recentment per la importació massiva i sense control de material vegetal contaminat. És altament letal i polífag i és capaç d'infectar més de 300 espècies vegetals, des de plantes ornamentals fins a cultius de gran impacte econòmic com l'olivera, el raïm o l'ametler. El patogen contamina el xilema de les plantes, els vasos conductors de la saba, i es sinònim de mort per dessecament. El contagi pot produir-se a través d'empelts contaminats o mitjançant insectes xupladors que transmeten la malaltia d'arbre en arbre. Aquesta sembla la via de contagi a Alacant, on s'han localitzat exemplars d'aquests insectes [Philaenus spumarius i Neophilaenus campestris] contagiats pel bacteri.  


    Camps d'oliveres contagiats de Xylella fastidiosa al sud d'Itàlia / European Food Safety Authority i European and Mediterranean Plant Protection Organization

    Tots els positius identificats en els ametlers de les marines i el Comtat corresponen a la mateixa varietat genètica (ST6) de la subespècie multiplex de la xilel·la. El bacteri no és homogeni genèticament, sinó que té diverses subespècies que alhora es divideixen en diferents genotips. Aquesta informació és clau per a anticipar el ventall de plantes que pot infectar el bacteri, segons explica Ester Marco, bacteriòloga de l'IVIA i directora del laboratori nacional de referència de la Xylella fastidiosa. del Ministeri d'Agricultura. Per a Marco, el tipus de subespècie trobada a Alacant és una bona notícia, dins del mal, ja que es tracta d'un cep menys agressiu que el que va actuar a Itàlia, i amb un rang d'espècies hostes diferents, que inclou fruiters de pinyol i espècies forestals, a més de l'ametler.

    En reacció a l'epidèmia, la Generalitat ha activat un pla de contingència amb mesures especials de prospecció i control en els cinc quilòmetres circumdants a cada parcel·la infectada. És l'anomenada "zona demarcada", una àrea de quarantena que abasta 110.945 hectàrees en 57 municipis i on es prohibeix mobilitzar qualsevol material vegetal susceptible d'hostatjar el bacteri. Tot aquest territori s'ha dividit en quadrícules d'un metre quadrat que s'han de revisar una per una per a descartar la presència del patogen. 

    A més, dins d'aquesta àrea hi ha una zona més menuda d'eradicació, on s'han d'arrancar i s'han de destruir tots els arbres, plantes i brosses en els 100 metres que envolten cada parcel·la contaminada. L'eliminació afectarà 1.736 parcel·les d'ametler i vora 50.000 arbres que s'hauran d'eliminar, segons va recordar la passada setmana en roda de premsa el secretari autonòmic d'Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero. 

    Aquest pla d'acció és la transposició a la Comunitat Valenciana d'una orde del Ministeri d'Agricultura, on prenen forma diverses decisions de la Unió Europa. Entre altres mesures, també prohibeix reprendre l'activitat agrícola per un període de cinc anys des que l'epidèmia es considere superada. La seua aplicació, en la pràctica, pot tocar de mort el cultiu a les parcel·les afectades. Per aquest motiu la Conselleria d'Agricultura ha impulsat un projecte de reconversió agrícola a la zona, que encara està pendent de definir. 


    Les ajudes i el pla d'acció, qüestionats

    La recent publicació del primer paquet d'ajudes als afectats ha motivat la crítica unànime de les organitzacions agràries. Eladio Aniorte, president d'ASAJA Joves Agricultors d'Alacant, les considera "una broma". "No es pot pagar per un arbre entre 8 i 20 euros, com diuen que faran perquè això no és res", assegura. La Unió reivindica que s'incloguen quantitats compensatòries i s'hauria de tindre en compte el lucre cessant per la parada de la producció. Una petició que comparteix ASAJA. En paral·lel a aquestes tensions, alguns afectats ja han demanat les ajudes, de les quals la Conselleria ja ha processat les primeres 38 sol·licituds. 

    Tanmateix, la política d'eradicació ha trencat la unitat d'acció de les organitzacions agràries. Mentre que la Unió de Llauradors i Ramaders acata les mesures i les considera necessàries, la plataforma d'afectats (AXFA) i Joves Agricultors ASAJA pressionen el Govern valencià perquè reclame a la Unió Europea una política de contenció menys dràstica amb els agricultors i els paisatge en què la destrucció es limite als arbres contagiats. La tensió ha crescut mes a mes, fins a materialitzar-se en algunes protestes i actes de boicot per a impedir l'accés de les màquines a les parcel·les. "Nosaltres no som els ogres", explica Aniorte, "el que passa és que representem els agricultors i no la Conselleria. Si els tenim enfront no és culpa nostra, sinó perquè no volen intentar demanar el que s'ha fet en altres països, que és la contenció en lloc de l'eradicació". 

    El conflicte també ha botat a l'arena política. La Diputació d'Alacant s'ha manifestat a favor de la contenció que defenen bona part dels afectats, tot i que la postura és contrària al mandat del Ministeri d'Agricultura i de la Unió Europea. En paral·lel, una gran quantitat de denúncies 432 recursos administratius i 5 procediments contenciosos amenaça de paralitzar als jutjats l'aplicació del pla de la Conselleria d'Agricultura, com ja va aconseguir temporalment una demanda de l'Ajuntament del Castell de Guadalest. 
    El científics consultats per À Punt Mèdia consideren que no hi ha espai per a la divergència. Asseguren que l'eradicació és possible a Alacant i esdevé l'únic camí per a evitar que el bacteri s'escampe a altres zones o puga mutar i afectar altres espècies. 



    Exemplar de Philaenus spumarius, un dels vectors del patogen / GVA

    Ferran Garcia Marí aposta per actuar amb contundència perquè està convençut que en la situació actual i amb els focus molt delimitats el control es possible. En aquest sentit, afirma: "objectivament les dades les indiquen que és possible acabar amb l'epidèmia, per tant intentem-ho. Seríem el primer país a aconseguir-ho. I ens estem jugant que no es transmeta a la resta de l'agricultura espanyola". Per la seua part, Ester Marco diu: "En l'actualitat no hi ha cap mesura efectiva per a controlar el bacteri i l'única ferramenta que tenim és eliminar les plantes que poden ser la font de l'inòcul". Marco recorda que les mesures deriven de protocols de la Unió Europea emparats en la literatura científica i en l'experiència amb el bacteri. Alternatives com la troballa de varietats vegetals resistents o la creació de fitosanitaris d'última generació tardarien dècades a aconseguir-se i l'única mesura alternativa a mitjà termini, segons explica Garcia Marí seria intentar frenar l'extensió del bacteri controlant els insectes que els transmeten. Mesures, en tot cas independents ara mateix del pla d'eradicació. 

    Els investigadors diferencien a més el cas d'Alacant d'altres com el de Mallorca, el primer positiu d'Espanya (novembre de 2016), on s'ha apostat per conviure amb el patogen en lloc de l'eradicació, una vegada constatat que estava escampat per totes les illes. En aquest escenari s'ha considerat que exterminar tot el material vegetal no té sentit i es confia que les prohibicions a les exportacions i les fronteres naturals de l'arxipèlag frenen l'expansió de l'organisme. 

    El degoteig de troballes del bacteri a Còrcega i la Costa Blava francesa, majoritàriament en plantes ornamentals de parcs i jardins, no sembla comparable amb el cas valencià, com tampoc el model italià pareix un exemple de reacció que s'haja d'imitar: allí la pressió popular va aconseguir frenar l'arrancada dels arbres però no el bacteri, que des del 2013 ha arrasat la zona i ha posat fi a segles de cultiu de l'olivera a la regió d'Apúlia. 

    Un futur ple d'incògnites

    En contrast, el cas valencià manté les seues característiques particulars, en què es combinen elements que conviden a l'optimisme i altres a la preocupació. En la part positiva: una epidèmia localitzada (nord d'Alacant), amb una subespècie (multiplex) menys agressiva que la italiana (pauca) i un únic cultiu afectat, l'ametler. En la part negativa, encara s'ignoren dades fonamentals com el focus origen del contagi i quant de temps podria estar a la zona, on hi ha les condicions tèrmiques, els cultius i els factors favorables perquès es propague. 

    En el terreny de les hipòtesis sorgeixen les preguntes més incòmodes. Què passaria si la xilel·la s'estenguera des d'Alacant i acabara afectant els tarongers valencians (clorosi variegada dels cítrics), el raïm (malaltia de Pierce) o les oliveres d'Andalusia (síndrome del decaïment ràpid de l'olivera)? Silenci. Mirades a terra. El sector agrari conté la respiració.