Una forma de vida lligada als cicles naturals, testimoni d'una agricultura històrica, d'interior, producte dels moviments de la població entre els segles XVIII i XIX. Els masos, o masies, són un símbol d'aïllament i autosuficiència, obligada o buscada, entre muntanyes i terres de pa, on el blat era el cultiu preferent.El paisatge dels masos és el paisatge de la paciència, modelat a mà i amb els materials a l'abast en l'entorn. L'habitatge s'alça al centre dels camps irregulars en terrasses superposades, limitats per la pedra seca, i bancals seguint corbes de nivell que aprofiten l'escorrentia de l'aigua. El bosc no para lluny, i proveeix llenya per a cuinar i calfar-se.Hui, aqueix paisatge social i cultural del passat intenta reviscolar, resistint-se a desaparéixer per l'atracció del tràfec urbà. Mentre l'última generació de masos encara conserva alguns dels seus protagonistes, algunes famílies canvien la ciutat per la vida masovera, i fan d'aquests espais alguna cosa més que un llegat en silenci. La vida dels masovers i les masoveres és protagonista del nou capítol de 'Samarucdigital', però no volem fer una lectura de la ruralitat perduda, sinó conéixer com viu, i quins reptes té, la gent que habita hui les masies antigues.