Marjals i aiguamolls són el motor de la vida. Són les artèries, les venes del paisatge, actuen com a fonts i purificadors d'aigua, i protegeixen les costes. A més, s'hi emmagatzemen els majors dipòsits de carboni natural del planeta. Són crucials per als sectors primaris de l'agricultura i la pesca. Un món sense aiguamolls és, al cap i a la fi, un món sense aigua. El greu estat que pateixen algunes de les zones humides més importants del sud d'Europa ha posat els aiguamolls al centre de l'emergència climàtica, pel seu paper com a solució ecològica contra la pèrdua de biodiversitat i per a mitigar els efectes del calfament global. La manca d'aigua, els brots de malalties com el botulisme que afecten les poblacions d'ocells, o la contaminació per regs i efluents de l'agricultura i la indústria són, malauradament, un símptoma de l'estat anèmic que sofreixen els aiguamolls com l'Albufera de València, el mar Menor o el delta de l'Ebre. La nova entrega de 'Samarucdigital' para atenció a les problemàtiques diverses que afecten les nostres zones humides.