La coproducció d’À Punt Mèdia ‘La dona del segle’ viatjarà al Los Angeles Television, Script and Film Festival

La pel·lícula es pot veure en ‘A la carta’ en el web apuntmedia.es.

La dona del segle és una pel·lícula sobre l'eclosió del feminisme i se situa a la Barcelona del 1919.
La dona del segle és una pel·lícula sobre l'eclosió del feminisme i se situa a la Barcelona del 1919.

La pel·lícula La dona del segle, que coprodueix À Punt Mèdia, viatjarà als Estats Units del 5 al 8 de febrer al Los Angeles Television, Script and Film Festival, un certamen que enguany serà online, on es projecten films independents nous i guardonats, amb l'oportunitat de conéixer els cineastes.

La pel·lícula es va estrenar en À Punt el 8 de març de 2019, dins de la programació especial pel Dia de la Dona. Ara els espectadors d’À Punt tenen l’oportunitat de tornar a gaudir d’aquest film, perquè està allotjat en el web d’À Punt Mèdia, dins de l’apartat ‘A la carta’.

El director de continguts i programació d’À Punt, César Martí, considera que “és un orgull aquesta coproducció de tres televisions públiques –Televisió Espanyola, TV3 i nosaltres, À Punt Mèdia, amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura–, que tinga la capacitat d’agradar al públic i als seleccionadors d’un festival tan important. Que un producte audiovisual, fet per valencians, es puga veure fora del nostre territori és una alegria per a nosaltres. Per això convidaria tota la gent que encara no l’ha poguda veure a entrar en el web d’À Punt Mèdia per gaudir de La dona del segle a la carta, perquè és un cinema de qualitat, compromés i val molt la pena. A més, voldria felicitar totes i tots els valencians que treballaren en la pel·lícula, i el productor per dur avant un projecte tan complicat”.

La dona del segle és una pel·lícula sobre l'eclosió del feminisme. Està dedicada a aquelles dones que van protagonitzar anònimament el principi d'un canvi i una revolució. És un mosaic de totes: sindicalistes, gitanes, monges, empresàries... Aquest treball se situa a la Barcelona del 1919, on la protagonista, Consuelo, una jove òrfena, s'enfronta a tota mena de prejuís mentre investiga si és filla d'un conegut pintor i de la seua musa gitana.

Però la gran protagonista és Consuelo Deulofeu, un personatge fictici que porta el cognom de totes les que no tenen nom. La Consuelo s'endinsa en aquesta ciutat efervescent amb la ferma voluntat de dirigir la seua vida: una fita no gens fàcil, però que comença a ser possible després de la Primera Guerra Mundial. Com a contrast principal, una altra Consuelo, un personatge històric, una dona de la generació anterior, igual de valenta però limitada de manera tràgica per les condicions del seu origen i del seu gènere. La història n'ha arreplegat alguns rastres, encara que siga a través de la mirada d'un home, Isidre Nonell (pintor modernista, 1872-1911), que la va immortalitzar en la seua obra. Per poder explicar la història que l'artista no va arribar a veure, la pel·lícula ha creat el quadre Dona amb nena a la platja. Amb aquestes dues Consuelos, una d'històrica i una d'imaginada, símbol de totes les dones que no han deixat rastre, es vol retre homenatge a la lluita d'aquelles pioneres.

Sinopsi

Als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919, s'inaugura l'exposició d'Isidre Nonell (Julio Manrique), el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas (Nora Navas), la directora de l'establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu (Elena Martín) amb una de les dependentes. La jove se n’ix tan bé d'aquest malentés que li acaben oferint faena. Però hi ha un problema: les sigleres són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat.

La Consuelo no es dona per vençuda i demana la seua documentació a la monja de l’orfenat. És llavors quan descobreix que és gitana i, per tant, mai podrà treballar a El Siglo. Acudeix al Sindicat de l’Agulla i demana a la seua companya d’orfenat Teresa Pou que li deixe la seua documentació a canvi d’una part del sou que rebrà a El Siglo. La Teresa accepta: és el moment de la vaga de La Canadenca i tothom passa necessitat. La Consuelo entra a treballar a El Siglo.

Un dia la criden pel seu nom verdader i Consuelo tem que l’hagen descoberta. Però és Joaquim Mir qui l’ha confosa amb una altra Consuelo, la musa gitana de Nonell, retratada en alguns dels quadres de l’exposició d’El Siglo. Se semblen com dues gotes d’aigua i la jove decideix investigar. Potser aquesta musa gitana és sa mare.

Fitxa tècnica

Productora: Miriam Porté - Guió: Margarita Melgar - Direcció: Sílvia Quer – Producció executiva: Gerard Marginedas i Pedro Pastor - Productora executiva d’À Punt: Ana Alemany - Productors executius de TV3: Oriol Sala-Patau i Cruz Rodríguez - Productora executiva d’RTVE: Maite López Pisonero

Director de fotografia: David Valldepérez - Directora artística: Irene Montcada - Vestuari: Anna Güell - Maquillatge i perruqueria: Vicen Beti - So: Ferran Mengod - Muntatge: Queralt González

També et pot interessar

stats