El Llevant sorprén el Villarreal

Per a tractar-se d'un duel de pretemporada, ha sigut un partit molt divertit. Millor dit, ha sigut mig partit molt divertit. Fins al descans.

Des de l'inici arriben les oportunitats. A les dues porteries. I això, ara mateix i en plena pretemporada, és el que necessita l'aficionat. De Frutos i Morales poden marcar per al Llevant. Alcácer, en dues ocasions, per al Villarreal. Paco López està acostumat a l'intercanvi de colps i que inflen a balonades Aitor. Unai Emery, no. Un entrenador tan obsessionat amb el rigor tàctic dels seus xics, deu patir barbaritats en un partit així.

Minut 29. Chukwueze centra des de la dreta de l'atac local. A l'esquena de la defensa llevantinista apareix Alcácer, sorprenentment tot sol. Controla amb el pit, remata de volea i marca. Ha semblat gol legal i també podria haver-se anul·lat per fora de joc. Ni veient la repetició queda clara la legalitat o la il·legalitat de la jugada. I sense el VAR ningú no pot dibuixar la línia. Gol per als de casa, i a jugar.

No ha tardat molt a arribar la igualada. La centrada és molt bona de Morales. I si, damunt, els defensors ni et molesten, tot resulta més senzill. Sergio León marca de cap amb una rematada excel·lent.

Ja en la segona meitat s'avança el Llevant. Jugada personal del comandant Morales que se'n va de tres rivals i xuta a porta. El símil més correcte seria afusella la porteria. Un golàs. Espectacular. Seguidament, Kubo ha pogut empatar, però el seu llançament se n'ha anat fora.

I així, a poc a poc, amb la parada per a beure i un fum de canvis, el partit ha anat acabant-se sense res més a contar. El Llevant guanya i funciona. El Villarreal perd i no funciona. És la cara i la creu del futbol. És la cara i la creu d'aquesta pretemporada.