El València es classifica per a la Champions
L'equip de Marcelino derrota el Valladolid (0-2) i apuntala la quarta plaça.
El València necessitava els tres punts per a assegurar la participació en la Champions i ho ha aconseguit en imposar-se al Valladolid per 0 a 2 gràcies a les errades defensives del rival.
El guió, no obstant això, no era l’esperat, ja que els valencianistes començaven titubejants i encara que arribaven amb facilitat a l’àrea rival, les centrades d’un efectiu Wass no trobaven rematadors. Primer, Santi Mina i després Rodrigo, a centrada de Gayà, deixaven escapar les primeres oportunitats. Contra el que poguera paréixer, el Valladolid no renunciava a l’atac i també feia les seues incursions a l’àrea contrària. Toni Villa protagonitzava una jugada personal de qualitat, on després de desfer-se de dos defensors, enviava el baló al pal.
Però la qualitat i l’experiència dels jugadors valencianistes compensaven el soporífer joc dels de Marcelino en la primera meitat. Una acció perillosa de Santi Mina acabava estavellant-se en el cos del porter rival.
Era el primer avís i en el minut 35, arribava el primer gol del partit en un baló que robava Rodrigo a Kiko Olivas, i assistia Mina perquè aquest el cedira a Carlos Soler. El valencià no perdonava i batia Yoel. Amb l’1-0 acabava una primera part sense massa història, però amb un balanç molt favorable per als interessos del conjunt visitant.
Arriba la sentència en la segona part
En la represa el València aprofitava la falta d’entesa en una combinació de Yoel i Rubén Alcaraz en el minut 52 per a marcar el segon. Parejo mostrava picardia en arrabassar-li el baló al migcampista català i feia bondat en regalar-li la diana a Rodrigo, que només ha hagut d’espentar el baló. En un intent de rectificar l’errada anterior, Alcaraz feia un xut molt potent que el pal s’encarregava de neutralitzar. A partir d’aquell moment, jugades aïllades sense conseqüències. Com una caiguda d’Unal dins l’àrea que, després de consultar el VAR, es quedava en no res.
El moment més emocionant era el comiat del jugador local Borja, ovacionat amb estima pels aficionats de Pucela.
Encara en podia haver marcat el València un tercer, però la incursió de Gameiro la desviava Yoel a córner.
En definitiva, el València aconsegueix una victòria que el deixa en la quarta plaça, el gran objectiu perseguit des del començament de la temporada.
