Gloriós colofó al Centenari (0-1)

El València es classifica per als huitens de final de la Champions League després de guanyar a l'Ajax.

Celebració del gol de Rodrigo (Reuters
Celebració del gol de Rodrigo (Reuters / Van de Wouw)
À Punt Esports
À Punt Esports @apuntesports
Gustavo Clemente
11 de desembre 2019 - 00:00

El València va eixir sense patir la por, ni el vertigen, ni els temors comuns entre els humans responsables. En el 25, passada de geni de Ferran, que veu l'arribada a l'àrea de Rodrigo, qui controla i afusella a Onana. La primera part va concloure amb un gran treball defensiu de l'equip de Celades. La segona deixà la lesió de Gameiro i de Paulista. El brasiler va poder resistir durant el terreny de joc, afegint una èpica insuperable al partit. Sublim actuació de Jaume, Ferran, Gayà i Paulista. Com va dir Fermín Rodríguez en 'Des de la Banda', "reviu l'esperit del Villamarín". L'agònica victòria del Chelsea davant el Lilla (2-1) classifica els valencians i els anglesos. Bogeria col·lectiva per als 1.400 valencianistes en el Johan Cruyff Arena en una nit que mai oblidaran. Via lliure per a somiar.  

Honorable comiat de l'Ajax

L'Ajax no es defineix ni pel sistema ni per la pressió. Tampoc troba avantatge en el físic ni en el talent individual. El que els distingeix és un tipus d'harmonia que abasten en comptadíssimes ocasions els equips joves, cohesionats per una confiança il·lògica, tan convençuts que res roín els pot ocórrer, que res roín els passa.

Feia temps que no apareixia un equip tan gratificant, tan connectat amb l'essència del millor futbol holandés. Llàstima que eixa generació no puga madurar abans de fitxar per altres clubs. Futbol optimista i fàcil de contagiar-se. Cruyff segurament animava l'Ajax des de l'Olimp. Els trobarem a faltar en la Champions. 

18 anys d'objecte de desig

Des que la Copa d'Europa és una competició a l'abast, el valor de la Lliga ha disminuït de forma considerable. La Lliga, analitzada des de la perspectiva dels favorits, és un torneig que es disputen cada temporada dos equips, tres com a màxim, mentre que la Champions és un campionat més incert i competit, engrandit a partir dels encreuaments. Cap títol ha donat tanta alegria com va doldre al València perdre aquella final de 2001. El València del Centenari és un equip que no coneix els pensaments negatius. Només creu en si mateix i amb eixa fe va cap als huitens. I qui sap si més enllà. 

També et pot interessar

stats