Illes de calor urbanes: més calor al centre de les ciutats.

Mai us heu preguntat per què moltes nits la temperatura al centre de les ciutats és més elevada que als afores? Creieu que el creixement exponencial de les ciutats pot arribar a canviar el clima? En aquest article es tractarà d’explicar com els nuclis de població són capaços d’interferir en el clima local i provocar, fins i tot, una reducció en la qualitat de vida de les persones.

L’anomenat microclima urbà o illa de calor és una situació urbana d’acumulació de calor. Açò ocorre per la gran quantitat de materials absorbents de radiació solar que conformen les nostres ciutats. La calor acumulada durant el dia és alliberada de forma més lenta en el decurs de la nit, per la inèrcia tèrmica dels materials de construcció. En canvi, la calor absorbida per l'aire s'escapa més ràpidament, i en zones obertes, sense edificis, es produeix un refredament més accelerat i efectiu. Per aquest motiu, en arribar la nit les temperatures baixen menys i de forma més lenta a les àrees urbanes que a les zones rurals.

En alguns estudis s'ha comprovat com l'illa de calor és una nova divisió climàtica que afecta les principals ciutats d'Espanya. L'augment de les nits tropicals, la desaparició dels vents locals i l'increment de la temperatura mitjana són algunes de les principals característiques d'aquest clima.

Els efectes que afavoreixen l’illa de calor urbana són els següents:

1. Radiació de calor d’origen antròpic: edificis, indústries, trànsit.

2. Menys humitat acumulada al sòl urbà i, per tant, menys refredament per evaporació de la humitat. A les zones d’horta, el sòl reté humitat i l’evaporació d’aquesta afavoreix la pèrdua de calor acumulada.

3. Absència de vents locals, com les brises d’origen marítim, que són notablement inferiors al centre de les ciutats que a les zones més properes a la costa.

La diferència de temperatura entre zones urbanes i rurals normalment és més marcada a la nit que durant el dia, i més gran a l’hivern que a l’estiu. La situació atmosfèrica més favorable perquè es manifeste aquest microclima amb més intensitat és en les nits anticiclòniques d’hivern, quan tenim el vent encalmat. Si bufa el vent, la calor alliberada pels materials de construcció es dispersa i la temperatura al centre de la ciutat i als afores tendeix a igualar-se. Però si passa tot el contrari, amb vent en calma, es poden donar diferències de temperatura entre el centre de la ciutat i els afores, de fins a 10 °C.

Aquest fenomen també provoca l’aparició d’un major nombre de dies amb mínimes tropicals als centres de les ciutats, és a dir, amb temperatures que no baixen en tot el dia dels 20 °C.

Representació del balanç tèrmic entre l'atmosfera i les ciutats.

Aquest microclima urbà pot arribar a ser perjudicial per a la salut. L'augment de les nits tropicals provoca que les cases es calfen, i que no puguen refredar-se abans de l'hora d'anar a dormir. El cos no descansa durant la nit per estrés tèrmic i, per tant, la qualitat de vida baixa. A la llarga, aquests efectes acaben provocant problemes cardiovasculars. Segons investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), l'impacte que té l'illa de calor urbana sobre les construccions pot arribar a doblar la demanda estimada de refrigeració en un futur no molt llunyà.

Els efectes de l’illa de calor podrien alleugerir-se amb una millora del disseny urbà. L'augment dels espais verds, la millora en l’aïllament dels edificis, o fins i tot, el canvi dels materials de construcció per uns altres que absorbisquen menys la radiació solar, seran decisius a l'hora de frenar l'augment de la temperatura a les ciutats.

Per a estudiar els efectes de l’illa de calor, s’ha d’intentar aïllar la ciutat d’altres possibles factors que determinen el clima. Per a l’illa de calor de València, s’han d’agafar punts d’estudi que estiguen a la mateixa distància del mar i a la mateixa altura.

Perfil de la ciutat de València, amb les corresponents temperatures. Com es pot apreciar, la temperatura al centre de la ciutat és molt més elevada que als afores. També es pot veure com la població de Picanya altera la temperatura respecte del seu voltant, però en menor mesura que a València.

L’illa de calor a la ciutat de València no és molt destacable. La ciutat està oberta a la mar, i per tant l’efecte termoregulador de les brises alleugereix de manera notable els seus efectes. La temperatura mitjana a l’observatori de Vivers durant el període 1971-2000 és de 17,8 °C, i mitjançant mètodes geoestadístics s’obté una temperatura mitjana que oscil·la entre els 16 °C i els 17 °C. Aquest augment de temperatura mitjana de vora 1 °C és a causa de l’illa de calor urbana.

Temperatura mitjana obtinguda a partir de mètodes geoestadístics, amb la ciutat de València delimitada per una línia roja.

Als observatoris oficials de l'Agència Estatal de Meteorologia de la ciutat, podem fer un recompte de les nits tropicals (mínimes > 20 °C) per a comprovar com aquesta illa de calor pot afectar les temperatures nocturnes. Un és el dels Jardins de Vivers, situat a la zona centre, i l'altre és el de l'aeroport, als afores. La mitjana anual de nits tropicals des de 1966 és de 69 a l'observatori oficial de Vivers, mentre que a l'aeroport és només de 48, una diferència notable.