• La cinta transportadora oceànica, cada vegada més debilitada

    L'oratge | 26/07/2019 16:00
    À Punt NTC

    La circulació termohalina mou les aigües de gran part del planeta de manera contínua i natural i és clau en el flux net de calor des de les regions tropicals cap a les polars, i en la influència sobre el clima terrestre. El seu motor és tan senzill com delicat: les diferències de densitat dels oceans en els diferents punts del globus terraqüi. Però de què depén la densitat de l'aigua dels oceans? Principalment de dos factors: la temperatura i la salinitat. Factors que donen el nom d'aquest corrent –thermós ('calent') i hálos ('salinitat')–. Amb açò, les masses d'aigua més denses viatgen afonades cap a zones amb aigües més calides i les menys denses viatgen cap als pols i altres punts d'aigües fredes de manera més superficial. 

    Però estem canviant la temperatura del planeta. Si la temperatura dels casquets polars augmenta, la diferència tèrmica que mou aquest corrent es veu debilitada, com també el corrent mateix. Però de forma indirecta també afecta la salinitat. I és que, amb la pujada de la temperatura global, gran part de la massa de gel del planeta s’està fonent i abocant-se als oceans, la qual cosa no té simplement un efecte directe en l'augment nivell de la mar sinó que, a més, baixa l'índex de salinitat d'aquestes zones.



    Groenlància / @WMO (World Meteorological Organization)

    A l'Atlàntic nord, per exemple, és una de les zones on es produeix l'afonament del corrent. Les aigües fredes de mars com el de Labrador, el de Barentsz o el de Groenlàndia, encara es fan més denses i pesades amb l'aportació de la sal expulsada per l'avanç del gel àrtic. Una vegada s'afona viatja cap al sud. Però aquest procés s'està veient debilitat per notícies com les que contínuament arriben pel desgel sense precedents dels casquets polars. L'última, llançada el dia 24 de juliol per la WMO, advertia que només durant el mes de juliol, la massa de gel de Groenlàndia havia perdut 160 bilions de tones a causa del desgel. El que equivaldria, aproximadament, a 64 milions de piscines olímpiques. Una quantitat ingent d'aigua dolça que està arribant als oceans i que com hem vist pot tindre conseqüències, no solament en relació amb l'augment del nivell del mar, sinó amb els canvis induïts en la circulació termohalina que afecta tot el sistema climàtic.