• VÍDEO | Cinc anys d’una llei mordassa que ha motivat abusos policials durant el confinament

    Notícies COVID-19 | 01/07/2020 12:17
    Elena Tamarit Escrivà

    La llei de seguretat ciutadana, també coneguda com a llei mordassa, compleix cinc anys sense que haja sigut derogada, com va demanar en el seu dia la majoria parlamentària. Lluny d’això, les forces de seguretat s’han emparat en aquesta norma durant les pitjors setmanes de la pandèmia, amb sancions que en alguns casos han sigut criticades pels abusos contra drets fonamentals.

    Amnistia Internacional ha documentat fins ara 61 casos de persones que han patit les extralimitacions de l’activitat policial, com ara denúncies a persones sense llar o agressions a gent detinguda que no mostrava cap actitud violenta, en alguns casos amb un component racista. “Ens espanta que durant l’estat d’alarma ha sigut el principal instrument per a controlar a la població”, ha expressat en Les notícies del matí el portaveu de l’organització, Pau Barés.

    El problema, segons Barés, és que qualsevol persona que eixia al carrer implicava que oposava una resistència a l’autoritat. Així mateix, diu que les lleis han de ser necessàries i proporcionals a l’acte comés, i insisteix que no es pot aplicar una multa que està reservada a una resistència greu a l’autoritat en qualsevol context. “La justícia no es pot aplicar com a mesura dissuasiva, no s’ha de crear una por a la societat”, ha asseverat.

    A l’espera que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre ella, l’informe destaca que l’estat d’alarma ha confirmat la necessitat de reformar la llei orgànica i incorporar mecanismes de supervisió de l’activitat policial. Un dels aspectes que critica Amnistia Internacional és l’augment del poder discrecional que la llei atorga als cossos policials per a valorar quines conductes poden considerar-se com a desobediència, falta de respecte o resistència a l’autoritat. “I això sense establir adequats mecanismes de control i rendició de comptes, la qual cosa facilita comportaments abusius i arbitraris”, reitera l’estudi.


    Marta Pascual (À Punt NTC)


    Els punts calents de la norma


    En els últims anys hi ha hagut diversos intents de derogar o reformar la norma, almenys en els aspectes que es consideren més lesius als drets fonamentals. Fins i tot, els partits que estaven en l’oposició quan el govern de Rajoy la va aprovar –amb el PSOE al capdavant– van presentar un recurs d’inconstitucionalitat, però l’alt tribunal encara no s’ha pronunciat. Però si bé és cert que la justícia és lenta, Barés ha recordat que es podria canviar o abolir la llei per la via parlamentària sense necessitat que un jutge confirme la seua inconstitucionalitat.

    Els punts més controvertits de la llei són els famosos 36.6 i 37.4, que fan referència a la falta de respecte, desobediència i resistència a l’autoritat. Ha despertat preocupacions especialment el primer d’ells, que en la llei anterior era una falta que havia de passar necessàriament pels jutjats i ara és una sanció administrativa de 600 a 30.000 euros. En cas de pagar-la immediatament es redueix un 50% del seu cost, un descompte que es perd si es recorre i es porta als tribunals. “Moltes persones, per por a perdre el 50%, no la recorren encara que pensen que és injust”, ha lamentat Barés.

    Un milió de sancions, en alguns casos, dissuasives


    Del milió de propostes de sancions que s’han emés durant l’estat d’alarma, segons l’organització internacional, almenys 61 han comés algun tipus de violació de drets fonamentals. Un exemple són diversos procediments penals contra persones sensellar a València, Madrid i Barcelona, un col·lectiu extremadament vulnerable i que s’ha enfrontat a un major risc de patir sancions i d’exposició a la Covid-19. “N'hem confirmat 61, però poden haver-hi moltes més”, ha matisat Barés.

    El portaveu d’Amnistia Internacional considera que moltes de les sancions no prosperaran, però el problema de fons és la por que genera a l’hora d’organitzar expressions de protesta. “La llei va eixir en un moment de molta mobilització social amb la intenció de fer-la callar”, ha dit sobre unes concentracions que considera imprescindibles per a una societat “sana”. “Un país que no tinga mobilitzacions socials freqüents és una bomba de rellotgeria, està destinada a anar cap a tints molt perillosos”, ha afegit. Però Barés ha criticat que en traslladar aquestes consideracions al Ministeri d’Interior, aquest haja fet referència a l’aplicació de la norma com a mesura dissuasiva, una qüestió que no respon a la proporcionalitat de la llei.