El repartiment del fons de reconstrucció es farà atenent criteris d'impacte sanitari

Les comunitats autònomes més afectades per la Covid-19 rebran més diners i només el 20% es destinarà d’acord amb el pes poblacional.

Videoconferència de la ministra d'Hisenda i els responsables autonòmics, aquest dilluns
Videoconferència de la ministra d'Hisenda i els responsables autonòmics, aquest dilluns / Ministeri d'Hisenda

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha plantejat als executius autonòmics que el repartiment del fons de reconstrucció de 16.000 milions que crearà l'executiu per a amortir l’impacte de la crisi del coronavirus a les comunitats autònomes es farà atenent criteris sanitaris. Dels primers 10.000 milions, el Ministeri d’Hisenda en transferirà 6.000 "a curt termini", mentre que els 4.000 milions restants arribaran a les comunitats autònomes en el segon semestre de l'any. Aquests diners seran no reembossables per a cobrir les despeses sanitàries i no tindran interessos ni augmentaran el deute de les autonomies.

Així, en el primer abonament de 6.000 milions que farà el govern espanyol, es tindran en compte els ingressos en UCI que ha registrat cada autonomia (35%), els hospitalitzats (25%), els casos de Covid-19 confirmats per PCR significaran un 20% i l'altre 20% restant serà per al pes poblacional. Per tant, no es tindran en compte les exigències de la Generalitat, que demanava que el repartiment es fera atenent exclusivament criteris poblacionals. De fet, a falta de concretar la xifra, el que està clar, segons el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, és que serà bastant inferior al 10,6% que li correspondria a la Comunitat Valenciana per població.

No obstant això, per als 4.000 milions del segon tram el criteri que tinga més rellevància serà el pes poblacional. Aquest pesarà el 40%, els ingressos en UCI un 30%, les hospitalitzacions suposaran un 20% i els positius confirmats per PCR, el 10% restant.

A aquest fons se sumaran mil milions més per a despesa social, que es repartiran com els 300 milions del fons social extraordinari que es va aprovar al març. En aquest cas, la població també és la variable que més pesa, encara que també s'inclouen altres criteris com a majors de 65 anys, joves o població dependent.

La tercera part dels ingressos anunciats pel govern espanyol són 5.000 milions més per a cobrir la caiguda d'ingressos propis de les autonomies. Montero ha plantejat que el repartiment entre comunitats, isca d'una proposta del Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària.

Soler reclama coherència en el repartiment dels fons

El conseller d'Hisenda valora la injecció financera de 16.000 milions que l'executiu central destinarà a les comunitats autònomes per a combatre els efectes de la pandèmia i ha destacat que és un fons "sense precedents en l'Espanya autonòmica" perquè els diners no s'han de tornar. Tot i això, ha subratllat que el més important és que hi haja coherència en els criteris de repartiment.

En la videoconferència amb la ministra d'Hisenda i els responsables autonòmics del ram, ha defensat que la població ajustada hauria de tindre més ponderació en el repartiment del primer tram de 6.000 milions. La proposta inicial del Ministeri, en canvi, vincula el 80% dels fons a la població afectada per la pandèmia (ingressos en les unitats de cures intensives, hospitalitzacions i positius confirmats per PCR), i el 20% a l'ajustada.

Compromís vol saber d'on ixen els 16.000 milions

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha demanat aquest dimarts al govern espanyol que deixe de sembrar inquietuds amb l'anunci del repartiment del fons no reembossable i aclarisca “d'on ixen i a on van” eixos diners. Ha recordat que els anuncis de l'executiu de Pedro Sánchez arriben acompanyats de la pretensió de “saquejar” els 28.000 milions d'euros que s'ha obligat els ajuntaments a guardar en els bancs. El poble valencià, insisteix, no pot tornar a ser “l'estafat d'aquesta història”.

El senador de Compromís veu clar que la crisi del coronavirus ajornarà el debat pendent sobre un nou model de finançament just. “El País Valencià és, històricament i encara en l'actualitat, la comunitat autònoma més maltractada. Els pressupostos generals de l'Estat mai s'ajusten a les necessitats més bàsiques, mentre es premia altres territoris. I malgrat això, les inversions ridícules contemplades en els comptes públics moltes vegades ni arriben a executar-se”, ha denunciat.

També et pot interessar

stats