• Un estudi posa de manifest l'impacte de la Covid-19 en la població gitana

    Notícies COVID-19 | 02/08/2020 07:30
    À Punt NTC
    Imatge d'arxiu d'un acte en record de la població gitana empresonada durant la gran batuda / À Punt NTC

    Imatge d'arxiu d'un acte en record de la població gitana empresonada durant la gran batuda / À Punt NTC

    La Universitat d'Alacant ha dirigit un estudi per a determinar els impactes de la pandèmia en famílies usuàries d'entitats gitanes espanyoles en àmbits com la salut, l'educació, l'ocupació o en els ingressos econòmics.

    El director de l'estudi i doctor en Sociologia, Daniel La Parra, afirma que els resultats reflecteixen que la Covid-19 ha fet paleses les desigualtats preexistents a l'estat espanyol, “també en el cas de la comunitat gitana”.

    La població gitana va arribar al País Valencià fa més de cinc segles, l'any 1454. Tot i que l'antigitanisme ha estat present a tot Espanya en diverses formes al llarg de la història, fa 271 anys el rei Ferran VI va tractar d'exterminar la població gitana mitjançant una orde reial. La discriminació envers el poble roma continua en l'actualitat.

    L'estudi recull que el 56 % de les persones enquestades afirmen que s'ha incrementat la discriminació cap a la població gitana des de l'inici de l'estat d'alarma i un 20 % assenyalen que ells mateixos o algun familiar ha experimentat la discriminació de manera directa.

    Per a analitzar la situació en contextos diversos i territoris amb realitats polítiques, socials i econòmiques diferents, els investigadors han seleccionat famílies gitanes situades a Astúries, la Comunitat Valenciana, Madrid, Múrcia, Navarra i Biscaia.

    En l'àmbit de la salut, la incidència de la pandèmia es reflecteix en un empitjorament en l'autopercepció de la salut. A més, el 80% de les persones enquestades declaren que han patit problemes de salut durant el confinament, la majoria relacionats amb malalties com l'ansietat o la depressió.

    Quant a l'educació, l'informe apunta que el 50% de les llars amb menors afirmen haver trobat “dificultats perquè seguisquen els estudis des de casa”. A més de la bretxa digital, que afecta el 26%, les persones enquestades assenyalen la de transmissió del coneixement i l'escolar. El 15% de les persones enquestades indiquen que no tenen accés als llibres i els materials necessaris.

    Pel que fa a l'ocupació, la meitat ha vist l'activitat laboral de membres de la seua llar perjudicada d'alguna manera durant el confinament i el 90 % afirma que cap familiar ha pogut adaptar l'activitat laboral al teletreball.

    En aquesta línia, més de la meitat de les llars enquestades notifiquen una notable reducció dels ingressos econòmics. El percentatge de llars que afirmen tindre entre els seus membres una sola persona amb ingressos ha passat del 41,4% al 61,2% i els que no tenen cap ingrés quasi es quadrupliquen (del 2,6 % al 9,5 %). Així, el 80% dels nuclis familiars han tingut dificultats per a accedir a l'alimentació bàsica.

    Tot i que el mutualisme de la comunitat gitana ha servit per a afrontar millor la pandèmia, les veus expertes emfatitzen la importància d'augmentar la inversió en habitatge social, en educació inclusiva, en ocupació digna i segura, en rendes mínimes d'inserció, en atenció sanitària comunitària i en la lluita contra l'antigitanisme.