De la desescalada a l'explosió de gener: així ha evolucionat el coronavirus a la Comunitat Valenciana

Després de quasi dos mesos d'estricte confinament domiciliari decretat pel govern espanyol per a tallar la transmissió del coronavirus, la Comunitat Valenciana enfilava a finals de maig de 2020 la recta final de la desescalada. Tocava passar a la segona fase i totes les poblacions havien aconseguit doblar la corba epidèmica de contagis de la primera onada. Huit mesos després, el cicle es repeteix amb una explosió de positius després de les festes de Nadal i una tercera onada del virus que ha catapultat tots els indicadors de la pandèmia a registres màxims inèdits fins ara.

Per a plasmar com ha evolucionat el virus en tots els racons de la geografia valenciana, À Punt ha recopilat les dades d'incidència acumulada o IA -nombre de contagis per cada 100.000 habitants en les dues setmanes prèvies- de cada municipi des del 27 de maig, primera data en què la Generalitat facilita els registres territorialitzats, fins a l'actualitat, i les ha agrupades en un mapa animat.

En el punt de partida el verd inunda la cartografia. Segons els paràmetres acordats entre el Ministeri de Sanitat i la majoria de les comunitats autònomes per a establir nivells d'alerta relacionats amb la Covid-19, aquest color indica que una zona determinada està en el llindar mínim de risc pel que fa a transmissió del virus. És l'escenari del que es va denominar com a nova normalitat i que suposa tindre una incidència acumulada inferior a 25 contagis per cada 100.000 habitants en els últims catorze dies. Un requisit que compleixen la pràctica totalitat dels 542 municipis que integren el mapa de la Comunitat Valenciana, amb només l'excepció de dos: Rossell, al Baix Maestrat (32) i Montant, a l'Alt Millars (27). Dues localitats que no arriben al miler d'habitants i en què sols uns pocs contagis disparen l'indicador d'incidència acumulada. Amb aquests registres, el 27 de maig estaven en un escenari de risc baix de transmissió comunitària.

La situació comença a canviar progressivament amb el transcurs de les setmanes. La tornada a la rutina després de l'estiu impulsa de nou a l'alça la incidència del coronavirus entre la població. A mesura que creixen les xifres de contagis, els colors calents van obrint-se pas en molts municipis valencians, indicadors de majors nivells de risc de coronavirus. Ha arribat la segona onada. A mitjan novembre, quan s'assoleix el pic d'incidència, hi ha diversos nuclis poblacionals que tenen més de 250 contagis per cada 100.000 habitants, el llindar fixat per Sanitat per a determinar que hi ha un nivell de risc extrem de transmissió comunitària, el màxim possible. Les més colpejades pel virus en aquest periode són majoritàriament localitats interiors amb densitats poblacionals baixes ubicades als Ports, la Plana d'Utiel-Requena, l'Alcoià i el Vinalopó.

L'evolució no deixa d'empitjorar

Amb el canvi d'any, acabades les celebracions de les festes nadalenques, es capgira totalment l'escenari epidemiològic. La tercera onada va arribar amb força al final de desembre, quan encara no s'havia aconseguit doblegar del tot la segona. Ja ho deixen entreveure els indicadors de les dues darreres setmanes, amb xifres que encadenen dies trencant rècords. Els municipis amb incidències extremes de coronavirus creixen a un ritme vertiginós cada setmana que passa i, segons l'última actualització de dades aquest dimarts, pràcticament el 70% ja tenen més de 250 contagis per cada 100.000 habitants. Són 377 poblacions de les 542 que té la Comunitat Valenciana. D'aquestes, 282 dupliquen el límit de risc i superen una incidència acumulada de 500, mentre que n'hi ha 160 amb l'indicador totalment desbocat que supera els 1.000 positius. A diferència del que va passar en la segona onada, els registres desbocats d'incidència també s'estan donant de manera generalitzada a les grans ciutats (fins i tot les tres capitals) i no només en municipis menuts. Els colors roig fosc protagonitzen de manera aclaparadora el mapa. I la tendència apunta que encara queden setmanes de pujades.