El Consell declara la Fira de Tots Sants de Cocentaina com a bé d'interés cultural immaterial

À Punt Mèdia prepara una cobertura especial d'aquest esdeveniment que se celebrarà de l'1 al 4 de novembre

El Consell declara la Fira de Tots Sants de Cocentaina com a bé d\'interés cultural immaterial
El Consell declara la Fira de Tots Sants de Cocentaina com a bé d'interés cultural immaterial

El ple del Consell ha aprovat la declaració de la Fira de Tots Sants de Cocentaina com a bé d'interés cultural immaterial (BIC), tot destacant el poder de convocatòria que té, el considerable volum econòmic que genera, la contribució al manteniment d’elements valuosos del patrimoni gastronòmic, artesanal i esportiu valencià i, especialment, el sentiment d'identitat i continuïtat que infon a la població contestana.

Es tracta d'un dels esdeveniments més importants per al municipi, ja que ofereix una àmplia gamma de propostes, com ara activitats comercials, gastronòmiques, lúdiques i culturals. Les xifres són aborronadores: pel que fa a la restauració i gastronomia, el recinte de la fira destina 3.000 metres quadrats a la zona de degustació, gurmet i food truck. Quant a les activitats lúdiques i culturals hi ha previstes vora 550 actuacions de teatre, música i dansa, a més dels 9.500 m2 de zona infantil i d'atraccions. Els esports i les activitats tradicionals tenen també el seu lloc amb exhibicions de muntada i doma, tir i arrossegament i pilota valenciana.

Pel que fa a les activitats comercials pròpiament dites, la fira es divideix en diferents sectors, com ara la zona comercial i de maquinària (52.245 m2), la zona d'innovació i tecnologia (1.190 m2), la zona de turisme (1.725 m2), la zona dels esports a l’aire lliure (825 m2), la zona de productes típics (1.200 m2), la zona d'artesania i venda ambulant (6.150 m2), i la zona dels estands amb productes variats (16.500 m2). A banda de tot això, les zones més colorides, les que més mirades acaparen entre el públic que ve de fora, són les destinades a la fira del porrat valencià (4.900 m2), el mercat medieval (17.700 m2) i el soc àrab (5.000 m2).

Una fira de vora 700 anys d'antiguitat

Els orígens de la Fira de Tot Sants es remunten al privilegi atorgat l'any 1346 pel rei Pere IV el Cerimoniós a Roger de Llúria, que en aquells temps era propietari de la Vila de Cocentaina, per a la celebració d'una fira anual a partir de la festa de Sant Miquel, segons es fa palés en el text que la tradició atribueix al mateix acte fundacional.

Des d'aleshores, s'ha celebrat de manera quasi ininterrompuda, llevat d'èpoques de desgràcies, com ara sequeres, guerres o epidèmies. En l'actualitat, la Fira té una duració de tres a cinc dies, al voltant de l'1 de novembre, festivitat de Tots Sants, i n’ha ampliat l’extensió des de la ubicació inicial que tenia a la Vila Vella i als carrers adjacents, fins a obrir-se pràcticament a quasi tot l'espai urbà. De fet, enguany es destinaran 147.050 m2 per a aparcament, ja que l'any passat hi assistiren 505.933 visitants.

A més de la declaració com a bé d'interés cultural, el decret del Consell estableix una sèrie de mesures de protecció de la Fira, com ara tasques d'identificació, descripció, estudi i documentació del bé, i també la incorporació testimonis disponibles amb suports materials que en garantisquen la seua protecció i preservació.

L'objectiu és vetlar pel bon desenvolupament i per la pervivència d'aquesta manifestació cultural que atrau cada any més assistents. Encara que, com diu la cançó popular, "a la fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res". À Punt Mèdia prepara una cobertura especial d'aquesta festa, que se celebrarà de l’1 al 4 de novembre.

També et pot interessar

stats