• Els 10 Patrimonis de la Humanitat valencians

    Notícies Cultura | 16/11/2020 13:44
    À Punt NTC
    Façana de la Llotja de València

    Façana de la Llotja de València

    El Dia Internacional del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco es va crear per a posar en valor els monumentrs, els paratges i les festivitats amb més tradició al món. A la Comunitat Valenciana trobem deu patrimonis de la humanitat declarats per la Unesco distribuïts de nord a sud del territori. El primer reconeixement va arribar el 1996, amb la Llotja de la Seda de València, i des d'aleshores diferents bens materials i immaterials valencians s'han afegit a la llista dels tresors mundials.


    Patrimoni material



    La Llotja de València (1996)
    Construïda entre 1482 i 1533, és una de les més belles mostres de l'arquitectura gòtica civil europea. A la plaça del Mercat de la ciutat, aquest és el llegat patrimonial del poder i la riquesa de la gran ciutat mercantil que va ser València durant els segles XV i XVI.



    L’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (1998)
    La Comunitat Valenciana té més de 300 abrics amb pintures rupestres d'art llevantí, alguns visitables com els jaciments de Morella la Vella, la Sarga, Valltorta-Gasulla, la Cova de l'Aranya o el Pla de Petracos.



    El Palmerar d’Elx (2000)
    Diuen que Elx, la tercera ciutat en població de la Comunitat Valenciana, té més palmeres que habitants. El seu palmeral és el vestigi de les avançades tècniques de regadiu del passat, no n'hi ha cap més gran en tot el continent europeu.



    L'art de la pedra en sec (2018)
    La construcció de casetes, refugis o altres estructures sense cap altre material més que pedres estratègicament apilades és una tècnica ancestral que encara està present de nord a sud de la Comunitat Valenciana. D'aquest reconeixement formen part altres països europeus com Xipre, Grècia, Croàcia, Suïssa, Eslovènia, França, Itàlia i Espanya.



    Patrimoni immaterial



    El Misteri d’Elx (2001)
    Aquest drama líric d'origen medieval sobre la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu que es representa de manera continuada des del segle XV a la basílica de Santa Maria és el segon patrimoni que la Unesco va reconéixer la capital del Baix Vinalopó. Cada mes d'agost arriben a Elx milers de visitants per a gaudir d'aquesta representació que es du a terme en dies diferents.



    El Tribunal de les Aigües de València (2009)
    Aquesta institució jurídica de gestió de l'aigua va ser introduïda pel costum i encara preval actualment des de l'època de l'Al-Àndalus. Es reuneix cada dijous a les 12 del migdia des de fa més de mil anys per a aclarir el repartiment dels cabals del riu Túria, les seues huit séquies i els canals.



    La dieta mediterrània (2010)
    La dieta mediterrània comprén un conjunt de coneixements, competències pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats amb els cultius i collites agrícoles, la pesca i la cria d'animals, i també amb la forma de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments. L'acte de menjar junts és un dels fonaments de la identitat i continuïtat culturals de les comunitats de la conca de la Mediterrània, a què la Comunitat Valenciana ha aportat productes i receptes ja reconegudes arreu del món.



    La festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011)
    Algemesí, a la Ribera Alta, es vesteix de gala al setembre i ix al carrer per a retre homenatge a la patrona del municipi, la Mare de Déu de la Salut. Aquesta celebració originària del segle XIII converteix Algemesí en un museu vivent on admirar la muixeranga o torres humanes, els tornejants, els bastonets, les pastoretes o les llauradores.



    Les Falles (2016)
    Quan arriba el mes de març, València es transforma i s'ompli de color, soroll i alegria. La pólvora, la música i els monuments fallers són els protagonistes a peu de carrer. Les Falles propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i artesanies tradicionals, així com la perdurabilitat i la difusió de la cultura i la llengua dels valencians.



    Les tamborades de l'Alcora i d'Alzira (2018)
    Les tamborades són repics rituals intensos, prolongats i acompassats de milers de tambors que redoblen alhora. D'aquesta candidatura formen part 17 municipis de cinc comunitats autònomes espanyoles, entre les quals es troben l'Alcora (Alcalatén) i Alzira (Ribera Baixa). La festa de la Rompuda de l'Hora de l'Alcora té lloc cada Divendres Sant des de 1939, mentre que la tamborada d’Alzira té el seu origen en les celebracions de la Setmana Santa, que estan documentades per primera vegada l’any 1539.