• Ones gravitatòries, cap a una nova manera d'entendre l'univers

    Notícies Cultura | València | 04/07/2018 21:50
    À Punt Notícies

    L'any 2015 el laboratori Ligo, als Estats Units, va ser el primer a poder detectar ones gravitatòries. Més d'un segle després que Albert Einstein formulara la seua teoria de la relativitat s'aconseguia per primera vegada captar els moviments dels objectes en l'univers. La descoberta ha sigut considerada un dels esdeveniments científics de la història. D'una banda, es confirmava la teoria d'Einstein i de l'altra s'obria la porta a nous coneixements sobre el funcionament de l'univers. 

    Un dels responsables del projecte, Barry Barish, ha estat aquest dimarts i dimecres a València, convidat per l'Institut de Física Corpuscular (IFC), el centre d'excel·lència Severo Ochoa i la Universitat de València, per explicar aquesta nova manera d'estudiar l'univers a través de les variacions de l'espai-temps. Les ones gravitatòries són provocades per objectes amb molta massa, però són difícils de percebre. Encara que Einstein va teoritzar-ne l'existència també va dubtar que pogueren ser detectades. Les primeres ones que s'han captat corresponen a la fusió entre dos forats negres. Posteriorment, s'han pogut detectar les ones provocades pel xoc de dos estreles de neutrons. 

    L'efecte d'una pedra en l'aigua 

    En declaracions a À Punt, Barry Barish ha explicat que per entendre el que són les ones gravitatòries cal pensar en l'efecte que es produeix quan tirem una pedra a l'aigua estancada. De la mateixa manera, els moviments dels objectes en l'univers també provoquen ones, que deformen el temps i l'espai. Barish assenyala que és "l'últim camí per entendre quan va començar l'univers" i remarca que la seua importància rau en el fet que ofereix elements per dotar de certesa científica "el que fins ara eren projeccions". 

    Segell valencià

    Aquestes noves observacions també tenen segell valencià. Un grup de científics de la Universitat de València participa en l'observatori Virgo, que va permetre observar les ones provocades pel xoc de les dues estreles de neutrons. El descobriment d'aquestes ones obri una nova etapa per al coneixement del cosmos, del qual només coneixem un 5 per cent, i aporten informació d'objectes sobre els quals no teníem informació, com ara els forats negres. 

    Un nou camp s'ha obert també en l'astronomia. L'Agència Espacial Europea ja prepara un observatori a l'espai per a poder comprovar amb més precisió les ones gravitatòries i es preveu que el Ligo arribe a la seua màxima potència l'any 2020.