• Teresa Pla Meseger, la Pastora (1917-2004)

    Notícies Cultura | la Plana Alta | 21/07/2019 21:05
    Paula Garcia

    La Pastora va lluitar tota la vida per recuperar la seua identitat i el seu nom: Florencio.

    Teresa Pla va ser coneguda per molts noms: la Pastora, Teresot, Durruti, però el que preferia, sentia com a seu i amb el que va morir era Florencio. Teresa era intersexual.

    Va nàixer a Vallibona, a Castelló de la Plana, l'1 de febrer de 1917. En veure que el seu gènere no podia ser definit com home o dona i després de consultar amb especialistes de la medicina, la seua família va decidir anomenar-la Teresa i criar-la i educar-la com a dona, en part per a estalviar-li més endavant el servei militar. Tot i això, com no és estrany amb les persones intersexuals a qui s'assigna un gènere o un altre només nàixer, quan va arribar a la pubertat, va començar a mostrar caràcters sexuals secundaris masculins i, encara que va continuar vestint de dona, va passar a ser coneguda com Teresot. Molta gent volia saber si era home o dona mirant-li baix de les faldilles, raó per la qual va haver d'aprendre a defendre's d'aquest assetjament, cosa a la què ajudava la seua força i bona forma física, fruit d'haver-se criat en les muntanyes.

    Després d'un encontre amb la Guàrdia Civil en què la van despullar, vexada i humiliada per la seua condició d'intersexual, va decidir unir-se al maquis. Es va tallar el cabell i va començar a vestir d'home i es va fer anomenar Florencio. Els seus sobrenoms foren, Durruti i, sobretot la Pastora. Durant anys va ser una guerrillera molt activa, però no va matar mai ningú. Va haver de deixar els maquis juntament amb un company per por que els acusaren d'haver-ne abandonat un tercer que va resultar mort durant una acció, però el seu company també va morir i finalment va passar dos anys a soles vivint en una cova de les muntanyes sense deixar-se veure per ningú i vivint del que furtava.

    Després d'això se n'anà a Andorra a peu, on va ser contrabandista de tabac fins que va ser delatada i capturada per la policia el 5 de març del 1960. La culparen de tots els crims dels seus companys maquis i la jutjaren per 29 assassinats que no va reconéixer mai i no es van poder provar mai. Només va reconéixer haver visitat persones que l'assetjaven de jove per a apallissar-les. Va ser condemnada a mort, però no va ser executada, i passà 17 anys a la presó. Va ser amnistiada l'any 1977 i va acabar els seus dies com a Florencio, la identitat que havia elegit per a si mateixa. Va morir l'any 2004.

    Durant els anys que va pertànyer al maquis es va forjar la seua llegenda als pobles de Castelló, on tothom coneix la Pastora, principalment com a integrant del maquis, però també com una bandolera de les muntanyes que les mares feien servir per a espantar la xicalla quan no se'n volia anar a dormir.

    Si vols saber més sobre la seua història pots veure el capítol que li ha dedicat el programa Valentes.