De Guindos declara que Bankia era el cas més problemàtic de la banca espanyola
L'exministre d'Economia assenyala que la prioritat en aquell moment era evitar el rescat del país.
L'exministre d'Economia i actual vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ha declarat per videoconferència des de Frankfurt en el juí per l'eixida a borsa de Bankia. Ho ha fet com a testimoni, i a preguntes de la fiscal anticorrupció, Carmen Launa, ha assenyalat que l'objectiu del govern espanyol en aquella època, l'any 2012, era evitar el rescat del país.
De Guindos s'ha referit a la situació de Bankia en aquell moment com el "cas més problemàtic del sistema bancari espanyol", en tractar-se d'una entitat amb una enorme exposició al sector immobiliari, amb necessitats de liquidesa, i perquè una de les seues filials, el Banc de València, estava intervinguda per l'Estat.
També ha declarat que el fet que la entitat publicara els comptes en 2011 sense el preceptiu informe d'auditoria és un "fet inaudit" que "posava encara més el focus d'atenció" sobre el banc.
L'Estat va agafar el control del 100% de la matriu de Bankia, Banc Financer i d'Estalvis, el 9 de maig de 2012, i va procedir a la substitució de Rodrigo Rato, a qui la Fiscalia Anticorrupció acusa d'estafa als inversors, per José Ignacio Goirigolzarri.
Segons ha relatat De Guindos, el Banc d'Espanya el va fer partícip de la "situació de dificultat", agreujada per un informe del Fons Monetari Internacional (FMI), que assenyalava Bankia com "l'entitat més gran i sistèmica, i la que més efectes negatius i contaminants podia tindre sobre la resta del sector".
L'exministre d'Economia ha assegurat que el Banc d'Espanya era el supervisor i el que tenia tota la informació sobre l'entitat. També ha dit que el governador en aquell moment, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, mai li va transmetre les dificultats per les quals travessava Bankia.
De Guindos va ser titular d'Economia entre desembre de 2012 i març de 2018, i declara a sol·licitud de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), sindicat de les antigues caixes que exerceix l'acusació popular, encara que es va incorporar al Ministeri sis mesos després de l'OPA.