El govern espanyol assumirà els interessos dels ajuntaments que presten els romanents a Hisenda
La mesura ha despertat les crítiques d’ajuntaments com el de Barcelona amb Ada Colau, que avisa que incorrerà en dèficit, i els del PP.
El govern espanyol assumirà el pagament dels interessos als bancs dels ajuntaments que cedisquen els romanents al Ministeri d’Hisenda. És una de les condicions que publica aquest dimarts el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en un intent de parar la polèmica per l’acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que calcula que suposarà un estalvi de 70 milions anuals als consistoris, però que ha posat en peu de guerra nombrosos ajuntaments.
Amb la intenció d'aplacar la polèmica per la cessió dels romanents, el butlletí oficial concreta les condicions dels préstecs amb alguns avantatges per als consistoris. Però lluny de minvar, l’oposició dels ajuntaments a l’acord augmenta. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha anunciat que no prestarà els diners i que els gastarà, incorrent en el risc de tindre dèficit, per a atendre els serveis bàsics. El Partit Popular, per la seua banda, ha avançat també que on governen no es realitzarà aquesta transferència que considera “un robatori”.
Les entitats locals que es beneficien d’aquest fons pressupostari de 5.000 milions també tindran la possibilitat d’optar per un reintegrament a quinze anys i obtindre així un tipus d’interés del 0,05%. En l’actualitat, les entitats locals que tenen aquests romanents paguen interessos als bancs per tindre depositats allí aquests diners. No obstant això, amb aquesta fórmula, Hisenda pretén que siga l’administració central la que assumisca aquest cost.
Dimarts passat, el Consell de Ministres va transformar el polèmic pacte en un decret llei que haurà de ser derogat o convalidat al Congrés. Segons defensa el ministeri de María Jesús Montero, aquesta fórmula permet que les entitats locals incrementen la seua capacitat de despesa sense incórrer en dèficit públic, complint la Llei d’estabilitat pressupostària i la Constitució.
L’acord entre Hisenda i la FEMP preveu que el tipus d’interés anual que es determine per als préstecs formalitzats “no podrà superar el cost equivalent de finançament del deute de l’Estat”. Aquesta condició legal fixa un tipus d’interés negatiu per al préstec a deu anys. Però la resolució aprovada aquest matí estableix que el préstec amb amortització lineal anual a deu anys comportarà un tipus d’interés del -0,192%. En qualsevol cas, Hisenda es compromet a assumir el cost financer de l'operació, de tal manera que el reintegrament a deu anys comporte un tipus d’interés del 0%.
Respecte a la distribució, el govern espanyol transferirà a les entitats locals un màxim de 2.000 milions aquest any i 3.000 milions el 2021. Els diners s’alliberaran d’ací a dos anys per a atendre la petició de la FEMP de donar a les entitats locals un termini suficient per a executar els 5.000 milions.
Els ajuntaments i la resta d’entitats locals tenen fins al 15 de setembre per a traslladar al ministeri el seu compromís ferm, vinculant i irrenunciable de transferir els seus romanents de tresoreria.
El PP demana la compareixença de les ministres d’Hisenda i de Funció Pública
El PP ha demanat la compareixença al Senat de les ministres d’Hisenda, María Jesús Montero, i de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, perquè expliquen el sistema de préstec del superàvit municipal a l’Administració General de l'Estat. El portaveu del PP en la comissió d’entitats locals, Fernando Priego, ha afirmat que faran “tots els possibles” per a tombar la mesura quan es veja en el tràmit parlamentari al setembre.
Per a Fernando Priego, “del que estem parlant no és més que dels diners dels nostres veïns, que podríem utilitzar per a millorar” diverses àrees de competència municipal en la fase ’actual de la pandèmia, com ara ajudes socials i foment de l’ocupació. A aquestes queixes populars ha contestat aquest matí en els informatius d’À Punt l’alcalde de Torrent, el socialista Jesús Ros, que ha recordat que fins ara els consistoris no podien gastar els romanents dels superàvits per una llei del popular Cristóbal Montoro. “Aquesta solució és bona si no posa en risc la liquiditat de l’Ajuntament. No podem desprendre’ns del romanent si al mes següent hem de demanar una pòlissa per a poder pagar”, ha indicat l’edil, que ha confirmat que el consistori estudia les possibilitats per a implantar-lo a Torrent.
