• VÍDEO | Guia per a conéixer tots els detalls de l'ingrés mínim vital

    Notícies Economia | 30/05/2020 16:31
    Mario Jovaní

    Imatge d'una persona en un banc d'aliments / À Punt NTC.

    Aquest divendres el Consell de Ministres ha aprovat l'ingrés mínim vital, una mesura històrica que dotarà de cobertura econòmica vora 850.000 llars espanyoles. Segons la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, es tracta d'un nou dret "que marcarà un abans i un després en la lluita contra la desigualtat". Coneix tots els detalls:

    1. Què és l'ingrés mínim vital?


    L'ingrés mínim vital (IMV) és un complement econòmic permanent per a les llars espanyoles marcat per un llindar determinat per unes variables com el nombre i el tipus de persones convivents en una família i els ingressos pel total de membres de la mateixa en un període determinat. Concretament es tractaria d'una prestació destinada a aquelles persones que estan en situació d'extrema pobresa, compatible amb el cobrament d'un altre tipus de rendes atorgades per les autonomies.


    Percentatge de població sota el llindar de la pobresa (roig) i població en risc de pobresa i exclusió (blau) / Font: ‘Revista Seguridad Social’

    2. A qui va dirigit l'ingrés mínim vital? Quins són els requisits per a poder rebre’l?


    Segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, i l'enquesta de població activa, a Espanya hi ha vora un 20% de les llars en situació de pobresa i 1,1 milions d'habitatges amb tots els seus membres en l'atur. No obstant això, el Ministeri ha calculat que les llars amb opció a rebre aquesta prestació seran, aproximadament, unes 850.000, que es correspondrien amb unes 2,3 milions de persones.

    Els requisits principals per a poder accedir-hi són:

    • Que la prestació econòmica de l'exercici anterior haja estat per davall d'un llindar determinat pels ingressos totals familiars i el nombre i tipus de persones que conviuen dins d’una unitat familiar. S'inclouen els familiars de fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, adopció o guarda amb finalitats d'adopció o acollida. En el cas de beneficiaris sense fills, hauran d'haver viscut almenys 3 anys independentment.
    • Tindre un patrimoni valorat en menys de 100.001 euros.
    • Tindre entre 23 i 65 anys i estar buscant activament un treball seguint un itinerari d'inserció en el mercat laboral. No es descarta que puguen accedir a la prestació les persones a partir dels 18 anys en cas que tinguen fills.
    • El beneficiari haurà d'haver sol·licitat totes les ajudes, prestacions i pensions possibles dels diferents nivells de l'administració, incloses les d'aliments.
    • Superar el test sobre patrimoni net agregat amb el qual es valoraran els actius, menys els deutes, excloent l'habitatge habitual.

    3. Quina és la quantia de les ajudes? Quan es cobrarà?


    La quantia depén del nombre i tipus de familiars i els ingressos familiars totals, per això, s'han establit catorze llindars diferents on s’arrepleguen les diferents variables. Per exemple, per a un únic adult, es complementaran les rendes fins a arribar als 461 euros. En el cas contrari, per a una família amb dos adults i tres o més xiquets, la complementació a les rendes arribarà fins a aconseguir els 1.015 euros. També es contempla aquesta possibilitat de màxima renda en casos de famílies amb tres adults i dos xiquets o quatre adults i un xiquet. En la següent taula podem veure les diferents possibilitats que ofereix:


    Les diferents variables per a accedir a l'ingrés vital mínim / Font: Seguretat Social


    L'ajuda s'abonarà en dotze pagues, a final de mes. Aquesta ajuda, segons estima el Ministeri, serà d'uns 313 euros mensuals.

    4. Quan entra en vigor l'ajuda? Com se sol·licita?


    Aquesta mesura entra en vigor a partir del dilluns, 15 de juny. Es podrà sol·licitar des del mateix dia i l'administració tindrà tres mesos per a concedir-la. S'entendrà que l'ajuda queda denegada si després dels tres mesos no s'ha rebut cap notificació.

    Per a demanar l'IMV, s'establiran cinc canals per a poder presentar les sol·licituds: a les oficines dels serveis socials d'ajuntaments i cabildos, comunitats autònomes, al Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (Caiss), a través d'organitzacions del tercer sector (Càritas, Oxfam...), i en el web del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, segons les sigles en castellà) a través d'una aplicació telemàtica. En els casos de les tramitacions a través d'ajuntaments, els municipis tramitaran l'ajuda mitjançant una declaració responsable dels beneficiaris, i la Seguretat Social comprovarà després que les dades són correctes.

    La documentació que s’ha de presentar varia segons les condicions de cada demandant.

    5. Quina és la càrrega per a l'estat espanyol de posar en marxa i mantindre l'ingrés mínim vital?


    L'IVM es tramitarà a través del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. En el cas de les comunitats autònomes del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, per la seua naturalesa, arribaren a un acord perquè aquestes gestionaren la prestació, com ja succeeix amb altres ajudes.

    Tot i que les primeres estimacions de l'executiu xifraren el cost en uns 5.500 milions d'euros, finalment es calcula que l'import final, quan la prestació estiga totalment establida i en funcionament, serà d'entre 3.000 i 3.500 milions d'euros.

    La Generalitat ha demanat al govern espanyol en reiterades ocasions la cogestió de l'ingrés mínim vital per a coordinar de manera més eficient les ajudes incloses en la renda valenciana d'inclusió, i ha exigit el mateix tracte que el País Basc i Navarra.


    6. Poden haver-hi sancions?


    La normativa preveu tres tipus de sancions vinculades a infraccions del beneficiari. D'una banda estan les infraccions lleus, com seria el cas de no proporcionar la documentació, i que seran sancionades amb una simple advertència. D'altra banda, les infraccions greus, entre les quals entrarien el fet de no comunicar canvis de la situació de la llar que donen lloc a sol·licitar l'ajuda; o les infraccions molt greus que, en cas que el beneficiari actuara fraudulentament, podrien comportar la pèrdua de la prestació i inclús el pagament d'una quantia equivalent a sis mesos.