• VÍDEO | Una de cada sis famílies espanyoles de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi i no n'ha eixit

    Notícies Economia | 21/01/2019 17:57
    À Punt NTC

    Una de cada sis famílies espanyoles de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi i no n'ha eixit / Pablo Tosco (Oxfam Intermón)

    Una de cada sis famílies espanyoles de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi i encara no n'ha eixit malgrat la recuperació econòmica. Així mateix, un informe de l'ONG Oxfam Intermón assegura que Espanya és el quart país més desigual de la Unió Europea, el més immòbil, especialment en els extrems, i on més ha crescut la diferència entre qui més té i qui subsisteix amb menys. 

    Aquesta és una de les principals conclusions que s'extrauen de l'informe Desigualtat 1, Igualtat d'oportunitats 0. La immobilitat social i la condemna a la pobresa, que l'ONG ha presentat coincidint amb l'inici del Fòrum Econòmic Mundial que comença a la ciutat suïssa de Davos. 

    D'altra banda, l'informe conclou que les persones riques viuen més anys que les pobres, fins a 11 anys més depenent de les ciutats on es viu. Així mateix, assenyala que al 2017 el nombre d'ultramilionaris (amb més de 40 milions d'euros) ha augmentat un 4%, mentre que el 50% de les persones més pobre s'ha de repartir 7 euros de cada 100.

    A més, l’ONG ha explicat que en 617.000 cases no entra cap ingrés i, el que és pitjor encara, a Espanya la riquesa i la pobresa s'hereten, ja que calen quatre generacions perquè una família pobra arribe a tindre els ingressos d’una família mitjana, uns 120 anys. L'informe vincula la situació a l'abandó dels estudis i a la mala dotació del sistema de protecció social.

    Pel que fa a l'ocupació, Espanya se situa per darrere de Romania i Grècia amb més pobresa laboral. Més del 13% de les persones amb treball es troba per davall del llindar de la pobresa i només a 3 de cada 10 els serveix la titulació universitària per a la seua faena. 

    Davant d’aquestes xifres, Oxfam ha assegurat que és urgent i improrrogable l'increment del salari mínim i un nou estatut dels treballadors per a reduir la desigualtat.