La desocupació, la gestió de l’aigua i l’estat del benestar centren l’últim debat dels candidats a presidir la Generalitat

172 min.

El debat que aquesta nit ha organitzat en directe À Punt Mèdia entre els cinc candidats a presidir la Generalitat ha tingut els moments més intensos en parlar de la desocupació a la Comunitat Valenciana, la gestió de l’aigua com a bé escàs, els reptes i problemes a què s’enfronta l’estat del benestar i la reforma del model de finançament. 

El debat, amb una durada de 100 minuts, ha servit perquè Isabel Bonig (PP), Ximo Puig (PSPV), Mónica Oltra (Compromís), Rubén Martínez Dalmau (Unides Podem-EUPV) i Toni Cantó (Ciutadans) s’interpel·laren en contínues ocasions. Amb tot, ha discorregut en un to tranquil i contingut. Les intervencions dels candidats i candidates han mostrat poc grau de concreció, sobretot en l’arrelament territorial a Alacant o Castelló, més enllà d’algunes mencions a la manca d’aigua al sud d’Alacant o a la necessitat d’una millora de les rodalies a Castelló. Catalunya, que ha centrat els debats electorals celebrats durant aquesta campanya, ha estat absent de crítiques i referències destacables. 

Les xifres d’atur que s’han fet publiques aquest matí han servit tant a Puig com a Oltra per a defensar l’efecte de les seues polítiques econòmiques i l’impacte d’un escenari “d’estabilitat i honradesa”. El candidat del PSPV ha destacat, de fet, que el Consell que presideix ha aconseguit “superar el pitjor moment de la història” de la Comunitat Valenciana, en referència a l’etapa prèvia del govern del Partit Popular. “Les polítiques socials d’aquesta legislatura han creat ocupació”, ha aportat per la seua banda Mónica Oltra. L’èmfasi del candidat de Ciutadans, Toni Cantó, s’ha centrat en una “precarietat insuportable”, i Isabel Bonig, en la mateixa línia, ha discutit la bona marxa de l’ocupació i ha reiterat la voluntat d’abaixar els impostos com a fórmula per a crear ocupació. Ximo Puig ha remarcat també que les inversions estrangeres han pujat un 108% i ha apostat pel diàleg per a resoldre problemes com ara el de l’economia submergida.

La lluita contra el canvi climàtic i les polítiques mediambientals, que han tingut un bloc específic en el debat dels mitjans públics valencians, també han animat el debat. L’intercanvi d’interpel·lacions ha sigut més intens en aquest bloc, i les posicions, més diferenciades. “No es pot dir que es vol lluitar contra el canvi climàtic i després proposar inversions profundament insostenibles. Tenen una retòrica que queda molt bé, però estan proposant polítiques profundament antisocials i antiambientals”, ha criticat Oltra en resposta a les crítiques llançades per Toni Cantó al Consell per rebutjar el projecte d’Intu Mediterrani a Paterna. Isabel Bonig ha remarcat, en aquest sentit, que,  per al PP, “els transvasaments són irrenunciables. El partit del pacte de l’aigua que va blindar per llei el Tajo-Segura va ser el Partit Popular”, mentre que Rubén Martínez Dalmau ha defensat la necessitat de buscar un model “verd” i “sostenible”, i ha proposat crear una empresa pública d’energia neta per a posar en marxa les dessalinitzadores. Toni Cantó, per la seua banda, ha criticat les depuradores sense funcionar que hi ha al territori, el fet que Alacant no ha trobat solució al problema de l’aigua i l’existència d’abocadors “mal gestionats com el que hi ha a Utiel”, segons el candidat. Les xifres de reutilització d’aigua han sigut el detonant d’un altre intercanvi de crítiques. “L’economia verda produirà molts avanços. Espanya paga una factura de 50.000 milions d’euros a l’any pel petroli i, si produïm més energies renovables, tindrem més oportunitats de competir”, ha defensat en la seua intervenció el candidat socialista.

En l’apartat dedicat al model d’estat i al finançament, els cinc candidats han estat d’acord en el mal finançament com a problema de partida. A partir d’ací, cada candidat ha responsabilitzat un altre partit de la falta de solució. “Ni amb els governs del PP ni amb els del PSOE s’ha arreglat el problema dels valencians. Ací els que no tenim a ningú que ens mane, ni des de Madrid ni des de Barcelona, som els que sempre hem reivindicat la solució per als valencians”, ha dit Mónica Oltra. En resposta a això, Puig ha assegurat que Pedro Sánchez “s’ha compromés a solucionar el problema del finançament valencià en aquesta legislatura”, un anunci que Toni Cantó ha qüestionat acusant Puig de tindre una influència “nul·la” a Madrid i també Compromís. Per la seua banda, Dalmau ha considerat que cal tindre més diners i usar-los bé, cosa que, al seu parer, implica posar fi als “xiringuitos” de les diputacions.

En el bloc de l’estat del benestar, el model sanitari d’Alzira i la dependència han centrat una bona part del debat. Dalmau ha apostat per aplicar la reversió feta a l’hospital d’Alzira a la resta de centres sanitaris públics de gestió privada de la Comunitat Valenciana. Bonig, per la seua banda, ha repassat, adreçant-se a Puig, dades sobre dependència, desnonaments o pobresa, i ha defensat el model sanitari d’Alzira. Puig ha rebutjat les dades i ha anunciat que “l’objectiu polític de la pròxima legislatura ha de ser pobresa infantil zero”. L’accent de Cantó ha estat en les llistes d’espera i en la mala situació que viuen els professionals de la sanitat davant la precarietat que pateixen: “Hi ha professionals amb qui he parlat que estan abandonant hospitals de referència com La Fe”, ha lamentat.

I en matèria d’educació, els barracons han sigut el tema central del bloc. Cantó ha criticat en totes les seues intervencions l’incompliment de la promesa feta pel govern del Botànic d’eliminar els barracons. “Hem avançat, però no tot el que voldríem. En una sola legislatura no es pot redreçar una comunitat que estava a la vora del precipici”, ha defensat Ximo Puig en la seua resposta. I Oltra, referint-se a la mateixa crítica, ha dit que un de cada tres xiquets que estudiava en barracons ja té un centre “de rajola”. Dalmau ha posat l’accent en l’educació pública i gratuïta, fins i tot en la universitat, i Bonig ha reiterat la proposta de donar llibertat als pares a l’hora de triar el col·legi i la llengua en què volen educar els fills.

stats