La RAE es posiciona contra la llei Celaá

La Reial Acadèmia Espanyola ha manifestat la seua "preocupació" perquè el futur text legal de la reforma de la llei d’educació (Lomloe), l'anomenada llei Celaá, "no pose en qüestió l'ús de l'espanyol en cap territori de l'Estat ni promoga obstacles perquè els ciutadans puguen ser educats en la seua llengua materna".

Així ho assenyala el comunicat emés després del ple que han celebrat els membres, poc després de l'aprovació al Congrés de la reforma educativa del govern espanyol, la qual inclou que el castellà deixe de ser llengua vehicular en l'ensenyament.

La RAE, que es reconeix no competent "per a pronunciar-se sobre problemes de constitucionalitat", ha manifestat que "segueix atentament" tot allò referent a la llei en la cambra baixa i que "continuarà al Senat", on la reforma emprén la recta final parlamentària abans de convertir-se en la huitena llei educativa en democràcia.

"La RAE confia que el legislador no es desviarà de la protecció que l'article 3 de la Constitució dispensa a l'espanyol com a llengua oficial de l'Estat que tots els espanyols tenen el deure de conéixer i el dret d'usar", afirma.

En defensa d'aquesta postura, el comunicat incideix que l'espanyol conforma una "comunitat cultural que integra prop de 600 milions de persones" i que "més de 485 milions el tenen com a llengua materna".

"Aquesta circumstància converteix l'espanyol en un bé de valor incalculable, que és patrimoni comú de les nacions i els pobles que l'usen com a llengua de comunicació i d'ensenyament, i obliga a tots els governs, especialment el d'Espanya, a garantir-ne el coneixement i la lliure utilització", insisteix la RAE, que "es posa a la disposició del govern i del legislador per a prestar l'assessorament que es considere necessari".

La ministra recorda que el terme "vehicular" es va crear al 2013

En una entrevista en la Cadena SER, la ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha recordat responent al comunicat de la RAE, que en l'article 3 de la Constitució està "perfectament reconegut" el castellà com a llengua oficial de l'Estat i que "l'obligació dels poders públics és respectar l'enriquiment que suposen les llengües cooficials i protegir-les".

Celaá ha recordat que el terme "vehicular", que ara s'elimina del text, va aparéixer per primera vegada l'any 2013 amb la coneguda com a llei Wert, promoguda pel Partit Popular. "No existia en cap llei, no obstant això, el castellà era vehicular", ha aclarit Celaá, que ha dit que es va eliminar el polèmic terme en les Corts Generals després de dialogar i acordar-se. "A l'acord li donem més importància", ha dit.

Què diu la llei?

L’esmena pactada pel PSOE, Unides Podem i ERC elimina la referència expressa al castellà com a llengua vehicular de l’educació en tot l’Estat, que havia incorporat la llei d’educació (Lomqe), coneguda com a llei Wert.

La disposició addicional trenta-huitena reflecteix que "les administracions educatives garantiran el dret de l'alumnat a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els estatuts d'autonomia i la normativa aplicable". I la Constitució, a la qual fa referència la disposició addicional esmentada, parla del castellà com a "llengua oficial de l'Estat" com també ho són "la resta de llengües espanyoles".

El matís de la nova llei educativa afavoreix els models d’immersió lingüística que ja s’apliquen a Catalunya, i que l’oposició del parlament català ha dut als tribunals.

La ministra d’Educació explicà ahir que només es pretén garantir el coneixement de la llengua cooficial als territoris bilingües. I recordà que la reforma estipula que en finalitzar l’educació bàsica, l’alumnat haurà d’aconseguir el domini ple i equivalent de les dues llengües: el castellà i la cooficial corresponent.