El govern nicaragüenc ataca la ciutat de Masaya, símbol de la rebel·lió contra l'executiu

El govern de Nicaragua ha atacat la ciutat de Masaya, a 29 quilòmetres al sud-est de Managua, especialment la comunitat indígena de Monimbó, que s'ha convertit en símbol de la resistència contra l'executiu de Daniel Ortega en les protestes que han sacsejat el país durant les últimes setmanes, amb prop de 325 morts. L'atac hauria deixat almenys quatre persones mortes, segons l'Associació Nicaragüenca pels Drets Humans (ANPDH), entre elles tres civils i un agent de policia.

Els integrants del Moviment 19 d'Abril de Masaya han denunciat que milers de les anomenades forces combinades del govern, formades per agents de policia i forces paramilitars vinculades a Ortega, han assetjat Masaya per a impedir l'accés de qualsevol tipus d'ajuda a la població. La ciutat fa més de dos mesos que pateix el setge de les autoritats.

L'atac va començar vora les sis del matí, hora local (dotze del migdia a Espanya), i va durar més de set hores, segons va informar el diari nicaragüenc La Premsa. Segons aquest periòdic, la major part dels habitants de la localitat es van protegir a casa, però diverses desenes de joves van oferir resistència als agents de seguretat enviats pel govern d'Ortega. Ciutadans i ciutadanes de la ciutat van compartir en les xarxes sociales fotografies, vídeos i àudios dels atacs, en els quals es veuen policies i homes encaputxats fortament armats que disparen, així com maquinària pesant que va destruint les barricades que els manifestants havien erigit per a defensar-se de les forces combinades.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) han responsabilitzat el govern nicaragüenc d'"assassinats, execucions extrajudicials, maltractaments, possibles actes de tortura i detencions arbitràries, comesos en contra de la població majoritàriament jove del país". L'executiu de Daniel Ortega ha negat aquestes acusacions.

Nicaragua travessa la crisi sociopolítica més sagnant des de la dècada dels 80, també amb Ortega com a president. Les manifestacions van començar el 18 d'abril en contra d'una reforma de la seguretat social imposada per decret pel govern de l'exguerriller sandinista. La reforma augmentava les contribucions dels treballadors i empresaris, i imposava una retenció del 5% a les persones jubilades. Aquesta imposició va ser el detonant d'unes protestes que canalitzen el descontentament de la ciutadania amb el govern d'Ortega, a qui acusen de governar a colp de decret. La reforma va ser retirada el 22 d'abril, però la població nicaragüenca responsabilitza el president, que governa des de fa onze anys i a qui van reelegir president ara fa dos anys, de la brutalitat en la repressió de les protestes. Demanen que dimitisca i que hi haja mesures de regeneració democràtica. Per la seua part, el govern culpa de la violència "grups radicals" vinculats als partits de la dreta i acusa els Estats Units de finançar la revolta.