• El govern xinés força el tancament del consolat dels Estats Units a Chengdu

    Notícies Món | 27/07/2020 08:49
    À Punt NTC
    Un manifestant crida consignes en favor de tancar el consolat nord-americà a Chengdu, aquest 27 de juliol / Alex Pavevski (Efe)

    Un manifestant crida consignes en favor de tancar el consolat nord-americà a Chengdu, aquest 27 de juliol / Alex Pavevski (Efe)

    La bandera del consolat dels Estats Units ja no oneja a Chengdu, després de fer efectiva l’orde del govern xinés de tancar la delegació. És la resposta a la clausura de la seu consular xinesa a Houston divendres enmig d’acusacions d’espionatge.
    El trànsit s’ha tallat als voltants del consolat a la ciutat xinesa i la Policia ha desplegat estrictes mesures de seguretat per a previndre incidents, segons els mitjans locals. La cadena estatal va mostrar també imatges de funcionaris estatunidencs abandonant el consolat durant la nit escortats per un cordó policial. Grues transportant contenidors i camions de mudança es podien veure aquest matí enfront de l’entrada principal de la delegació diplomàtica, mentre algunes persones es concentraven a la zona per a presenciar el moment, ha assenyalat el diari Global Times.

    Des que el Ministeri d’Afers Estrangers va anunciar el tancament del consolat nord-americà divendres, no s’han produït incidents ressenyables, excepte el d’una persona que va entonar el dissabte una cançó nacionalista xinesa davant l’edifici i una altra que va fer esclatar petards un dia abans.

    El consolat de Chengdu va ser inaugurat en 1985 pel llavors president George H. W. Bush, i hi treballen unes 200 persones –150 locals– que cobrien el sud-oest del país. El govern xinés va afirmar que es tractava d’una resposta contra l’acció “injustificada” dels Estats Units d’ordenar el tancament del seu consolat a Houston, que Washington defén amb la intenció de “protegir la propietat intel·lectual estatunidenca i la informació privada” de la ciutadania, acusacions que la Xina nega.

    La crisi dels consolats ha portat les ja deteriorades relacions entre les dues grans potències mundials a un dels seus pitjors moments en dècades. Se suma a l’intercanvi d’acusacions per l’origen i la gestió del coronavirus, la guerra tecnològica i comercial, als retrets per la nova llei de seguretat per a Hong Kong o la situació dels drets humans de les minories musulmanes a la regió nord-occidental xinesa de Xinjiang.