Obrin els col·legis electorals al Brasil amb 147,3 milions de persones convocades a les urnes

Aquest diumenge Brasil celebra les seues eleccions immers en una polarització que ha anat incrementant-se en els últims dies. L’ultradretà Jair Bolsonaro i el socialista Fernando Haddad, substitut de l’expresident ara empresonat Lula da Silva, són els dos grans favorits en les eleccions més imprevisibles i polaritzades des que el Brasil va recuperar la democràcia el 1985. 

Els dos candidats proposen models oposats per a dur a terme el rescat de la major economia de Sud-amèrica, ja que Bolsonaro diu ser liberal i Haddad es defineix com a completament intervencionista.

Les enquestes indiquen que seran els dos candidats més votats hui diumenge, amb el 35% de la intenció de vot per a Bolsonaro i el 22% per a Haddad. Si aquests foren els resultats, s’haurien de tornar a enfrontar en una segona volta, que tindria lloc el 28 d’octubre i en la qual apareixen tècnicament empatats. 

Els sondejos indiquen que, per la mateixa raó, els brasilers i brasileres hauran d’optar entre el model liberal proposat per la ultradreta, que defén les privatitzacions, i la reducció de la despesa pública, o l’intervencionisme de Haddad, que promet enderrocar les mesures d’ajustament fiscal dels dos últims anys perquè la despesa pública puga “ajudar a fer girar l’economia”. 

Tant Bolsonaro com Haddad tenen un diagnòstic diferent per a una economia que comença a recuperar-se de la més profunda recessió de la seua història, es ressent amb un índex d’atur preocupant i enfronta un dèficit fiscal considerat insostenible. 

El guanyador de les eleccions assumirà un país que, segons les últimes projeccions del govern, només creixerà un 1,3% enguany després d’haver progressat un tímid 1% el 2017 i que encara pateix els efectes de la profunda recessió de 2015 i 2016.