Europa es tiny de blau amb la victòria del Partit Popular Europeu
Avancen també els liberals i els verds, que seran clau per a formar majories en una Eurocambra fragmentada.
La Unió Europea ha plantant cara a l'auge de les forces euròfobes i d'ultradreta en les eleccions al Parlament Europeu. El Partit Popular i els socialistes continuen sent les forces amb més representació a l'Eurocambra, tot i haver perdut la majoria absoluta que sumaven. Però els partits euroescèptics han obtingut victòries en països tan importants com França, Itàlia i el Regne Unit.
El Partit Popular Europeu, amb 182 escons, s'ha convertit en el guanyador d'unes eleccions marcades per l'avanç dels liberals i dels verds, dos grups que seran clau per a formar majories en una Eurocambra més fragmentada. Els populars han perdut 34 escons respecte de les últimes eleccions.
L'Aliança de Socialistes i Demòcrates es manté com la segona força amb 147 eurodiputats respectivament, 38 menys que en la legislatura passada.
Punt final al bipartidisme
La caiguda de les dues formacions marca el final del bipartidisme i fa impossible que revaliden la gran coalició de les últimes legislatures, ja que no arriben a la majoria de 376 escons que havien tingut fins ara.
La presència d'euroescèptics serà similar a la de la legislatura anterior, però els partits euròfobs i d'extrema dreta han obtingut la majoria en places molt importants com el Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. L'extrema dreta espanyola continua molt per davall de la mitjana europea però els pactes li permetran ocupar un poder institucional que no tenen altres formacions.
França: Le Pen guanya
L'extrema dreta francesa ha revalidat el triomf que havia aconseguit fa cinc anys i ha assestat la primera derrota al president, Emmanuel Macron. Amb una participació rècord en aquest tipus de comicis a França, el Reagrupament Nacional que presideix Marine Le Pen ha obtingut 22 diputats, dos menys dels que té en l'actualitat. El partit de Macron, per la seua banda, ha aconseguit 21 eurodiputats. Marine Le Pen ha demanat la dissolució de l'Assemblea Nacional i noves eleccions.
Regne Unit: arrasa el Partit del Brexit
Al Regne Unit s'ha imposat el Partit del Brexit de Nigel Farage, que ha demanat eleccions generals si el 31 d'octubre no es materialitza l'eixida de la Unió Europea. El Partit del Brexit, creat a l'inici de l'any per l'antic líder del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), apareix com la força més votada i la que enviarà el major nombre d'eurodiputats al Parlament Europeu, amb almenys 28 escons.
Itàlia: guanya la ultradreta de Salvini
Les dades provisionals apunten que la Lliga de Matteo Salvini ha obtingut "un resultat històric", perquè per primera vegada serà "el partit més votat del país", tal com ha dit el mateix ministre d'Interior. Per al líder de la Lliga, això vol dir que alguna cosa està canviant a Europa.
Alemanya fa un toc d'atenció a Merkel
Les urnes en aquest país impulsen Els Verds com a segona força amb el 20,7% dels vots, el doble que en 2014, i fan un toc d'atenció a la coalició de la cancellera Angela Merkel, especialment als seus aliats socialdemòcrates.
El bloc conservador, integrat per la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), cau sis punts però es manté com a força més votada en les europees amb un 29,3% dels vots. Els seus socis de coalició, el Partit Socialdemòcrata (SPD), perden 11 punts i es queden en el 16,1% dels vots, amb la qual cosa passen a ocupar la tercera posició.
Grècia: Syriza perd suport
Les eleccions europees també han tingut conseqüències a Grècia, on la derrota del partit governant Syriza ha obligat el primer ministre Alexis Tsipras a convocar eleccions generals anticipades.
Davant la clara victòria de la conservadora Nova Democràcia, que ha guanyat amb nou punts d'avantatge sobre Syriza, i en una jornada en la qual també se celebraven comicis locals i regionals, amb daltabaixos similars, Tsipras va optar per no dissimular la gravetat de la situació del partit i no ha esperat fins al final de la legislatura a la tardor.
Tsipras havia convertit aquests comicis en una moció de confiança sobre el seu pla d'alleujament social, i la resposta ha sigut negativa.
