La senadora Jeanine Áñez s'autoproclama presidenta interina de Bolívia
El Tribunal Constitucional avala la proclamació de la fins ara vicepresidenta del Senat pel partit opositor Unió Demòcrata.
La senadora de l'oposició Jeanine Áñez s'ha autoproclamat aquest dimarts presidenta interina de Bolívia, l'endemà de la dimissió forçada per l'exèrcit d'Evo Morales . Ha sigut en una sessió parlamentària marcada per l'absència de la bancada majoritària del governant Moviment al Socialisme (MAS), que suposa que dos terços dels diputats no estaven presents en la votació.
Morales acaba d'aterrar a Mèxic, que li ha concedit l'asil polític, després de fugir de Bolívia acusant l'exèrcit d'un colp d'estat.
Áñez, segona vicepresidenta del Senat pel partit Unió Demòcrata, assumeix la prefectura de l'Estat després de la dimissió dels presidents del Congrés i el Senat. El Tribunal Constitucional li ha donat l'aval a través d'un comunicat, en què afirma que la successió s'ajusta a la Constitució del país, promulgada per Morales en 2009. El líder opositor Luis Fernando Camacho també ha donat el vistiplau a la nova presidenta.
Els parlamentaris del MAS, el partit de Morales, no assistiren a l'Assemblea Legislativa. Alguns comparen la situació amb la generada a Veneçuela, quan es va autoproclamar president Juan Guaidó, líder de l'Assemblea Nacional del país. Els demòcrates de la UD tenen 32 dels 130 diputats i 9 de 36 senadors.
"No serà fàcil", ha reconegut en l'acte de proclamació com a presidenta, durant el qual s'ha compromés a "convocar eleccions al més prompte possible", en favor d'una "Bolívia lliure i democràtica".
"El president Morales se’n va anar perquè va voler, perquè no s'atrevia a respondre-li al país, aquest va ser un acte covard (...) Ara està a Mèxic volent veure’s com una víctima i volent enganyar el món sencer dient que el que hi va haver a Bolívia va ser un colp", ha afirmat Ánez en una entrevista amb la CNN en espanyol, després d'assumir la presidència.
Siga com siga, Jeanine Áñez, advocada de 52 anys originària de la regió amazònica de Beni, es converteix en la 79 presidenta de Bolívia. És la segona dona que arriba a la prefectura de l'Estat, després de Lidia Gueiler Tejada, que ho va fer entre 1979 i 1980.