La pandèmia, cinc mesos després: més de 20 milions de casos en tot el món
La meitat de contagis de Covid-19 es concentren als Estats Units, el Brasil, l’Índia, Rússia i Sud-àfrica.
Hi ha cinc països que acumulen la meitat de casos de coronavirus en tot el planeta, cada un en un continent diferent: els Estats Units, el Brasil, l’Índia, Rússia i Sud-àfrica. Cinc mesos després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarara que s’havia convertit en pandèmia, són 188 els països que han registrat contagis, i la suma de tots supera els 20 milions de persones infectades.
Completen les deu primeres posicions Mèxic, el Perú, Colòmbia i Xile, confirmant que el focus principal se situa a Llatinoamèrica, seguits de l’Iran. Les dades, extretes del recompte independent de la Universitat Johns Hopkins, dibuixen una línia ascendent sobre el calendari: el 21 de maig es comunicaren els primers cinc milions de casos al món, el 28 de juny els 10 milions i només un mes després se superaren els 15 milions, fins ara. La tendència, doncs, confirma l’acceleració de la pandèmia.
Quant a les víctimes mortals, més de 736.000, els Estats Units també encapçalen el recompte, seguits del Brasil, Mèxic, el Regne Unit i l’Índia. Per darrere hi ha Itàlia, on es va originar el focus que es traslladà posteriorment a la resta de països europeus, França i Espanya. Aquest últim, però, és el país d’Europa occidental amb més casos de Covid-19.
El director general de l’OMS, Tedros Adhanom, ha afirmat aquest dilluns que encara està en mans de la humanitat contindre la propagació del virus. “Hi ha brots verds d’esperança, i per a qualsevol país, regió, ciutat o poble no és encara tard per a capgirar la pandèmia”, ha subratllat Tedros en la roda de premsa bisetmanal de l’organisme amb seu a Ginebra.
Llatinoamèrica obri les escoles a pesar del temor
Diversos països d’Amèrica Llatina viuen aquesta setmana el retorn a les classes, tot i el temor a l’escalada d’infeccions que s’ha registrat a les aules del veí Estats Units. En aquesta regió les xifres oficials registren més de cinc milions de persones malaltes, i estats com el d’Amazones, que va arribar a tindre els serveis sanitaris i funeraris col·lapsats per la pandèmia, ja ha reobert els col·legis públics després de cinc mesos sense classes presencials.
Fronterer amb Colòmbia, Veneçuela i el Perú, la capital amazònica, Manaos, ha rebut prop de 110.000 alumnes després d’aconseguir un aparent control de la Covid-19, en un estat en què s’han comptabilitzat 3.384 morts i 107.197 casos confirmats de la malaltia. Amb por o sense, són cada vegada més els països d’Amèrica que s’enllesteixen per a reprendre les classes tenint com a base les xifres de l’Organització Mundial de la Salut, que indiquen que els casos diaris han baixat.
Austràlia investiga l’origen d’un rebrot a Melbourne
El Parlament de l’estat australià de Victoria ha començat aquest dimarts els interrogatoris per a esclarir l’origen d’un rebrot a Melbourne, el qual s’atribueix a l’incompliment de les quarantenes dels viatgers internacionals. L’estat de Victoria acumulava uns 2.200 casos de coronavirus abans d’esclatar aquest repunt a la fi de juliol, quan les xifres es van disparar fins als 15.000.
L’origen d’aquesta segona onada es vincula a suposades irregularitats comeses pels guàrdies de les empreses privades de seguretat encarregats de vigilar el compliment de les quarantenes als hotels facilitats per a australians i residents que tornaven a Melbourne des de l’estranger. Mitjans locals han publicat que els guàrdies van mantindre relacions de diversos tipus amb algunes de les persones que guardaven quarantena, encara que el govern ha evitat pronunciar-se sobre aquestes informacions. De fet, la cadena ABC ha publicat que una infermera va denunciar que es relaxaren les mesures per les aparents amenaces dels hostes d’autolesionar-se si no els donaven permís per a eixir, després de registrar-se un presumpte cas de suïcidi en un dels hotels a l’abril.
Les autoritats de Victoria mantenen confinats des del nou de juliol al voltant de cinc milions de persones que viuen a Melbourne, on posteriorment es va decretar el toc de queda nocturn i l’aturada de les activitats econòmiques no essencials.
